{"id":120,"date":"2014-12-06T06:00:39","date_gmt":"2014-12-06T05:00:39","guid":{"rendered":"http:\/\/pensalla.cat\/?p=120"},"modified":"2014-12-31T01:00:08","modified_gmt":"2014-12-31T00:00:08","slug":"el-sistema-operatiu-lesquelet-del-mobil-i-lordinador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pensalla.cat\/?p=120","title":{"rendered":"El sistema operatiu, l&#8217;esquelet del m\u00f2bil i l&#8217;ordinador"},"content":{"rendered":"<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=120\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"El sistema operatiu, l'esquelet del m\u00f2bil i l'ordinador\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script><p><a href=\"http:\/\/player.vimeo.com\/video\/113506368?title=0&amp;byline=0&amp;portrait=0&amp;color=ff9933\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-full wp-image-188 aligncenter\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.png?resize=750%2C418\" alt=\"20141205 sistemes operatius\" width=\"750\" height=\"418\" \/><\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-medium wp-image-121 alignright\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius-300x225.jpg?resize=300%2C225\" alt=\"20141205 sistemes operatius\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg?resize=300%2C225&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg?resize=100%2C75&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg?resize=150%2C112&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg?resize=200%2C150&amp;ssl=1 200w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg?resize=450%2C337&amp;ssl=1 450w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius.jpg?w=474&amp;ssl=1 474w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Si parlem d&#8217;esquelets, us sorprendria en un article relacionat amb la inform\u00e0tica. Per\u00f2 si us pregunto quin \u00e9s l&#8217;esquelet d&#8217;un ordinador? Fent un s\u00edmil amb els vertebrats, \u00e9s clar! Doncs \u00e9s el sistema operatiu. Avui en parlarem una mica. No farem gaire hist\u00f2ria, ens centrarem en els m\u00e9s actuals.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 \u00e9s un sistema operatiu?<\/strong><\/p>\n<p>Per comen\u00e7ar, una definici\u00f3 del tema que ens ocupa: el sistema operatiu d&#8217;un dispositiu. I ja veureu que no parlarem nom\u00e9s d&#8217;ordinadors, \u00e9s el conjunt de programari que controla el funcionament del maquinari i permet que l&#8217;usuari o els seus programes s&#8217;executin i interaccionin amb el dispositiu.<\/p>\n<p>Si ens imaginem una pir\u00e0mide on el maquinari sigui a la base, podr\u00edem dibuixar els diferents grups de programes aix\u00ed:<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/piramid-so.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-122\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/piramid-so.png?resize=618%2C333\" alt=\"piramid so\" width=\"618\" height=\"333\" \/><\/a><\/p>\n<p>Un sistema operatiu t\u00e9 una gran quantitat de tasques assignades. En citar\u00e9 unes quantes perqu\u00e8 us en feu c\u00e0rrec: detectar errors dels programes o del maquinari, optimitzar els recursos, gestionar la mem\u00f2ria, gestionar els perif\u00e8rics, comunicar-se amb els programes de l&#8217;usuari, etc. Per\u00f2 les podem agrupar en les seg\u00fcents categories:<\/p>\n<p>-fer f\u00e0cil la\u00a0utilitzaci\u00f3 de l&#8217;ordinador<\/p>\n<p>-utilitzar de manera eficient els recursos i administrar-los<\/p>\n<p>-relacionar o comunicar els perif\u00e8rics o dispositius, per exemple gestionar el sistema de fitxers en disc<\/p>\n<p>-gestionar les comunicacions en xarxa<\/p>\n<p>-detectar i recuperar errors<\/p>\n<p>-garantir la seguretat del sistema i de les dades<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius_nuvol1.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-304\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141205-sistemes-operatius_nuvol1.png?resize=750%2C413\" alt=\"20141205 sistemes operatius_nuvol\" width=\"750\" height=\"413\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Sistemes operatius a tot arreu<\/strong><\/p>\n<p>Suposo que a tots us ha vingut al cap, quan he dit que parlar\u00edem de sistemes operatius, el Windows, l&#8217;OS X i el Linux, per\u00f2 encara que s\u00f3n els m\u00e9s coneguts, no s\u00f3n els \u00fanics ni els m\u00e9s importants que gestionen els nostres dispositius. D&#8217;entrada hem de tenir en compte els SO dels dispositius m\u00f2bils com tel\u00e8fons i pissarretes, l&#8217;iOS i l&#8217;Android, per\u00f2 tamb\u00e9 trobareu un sistema operatiu:<\/p>\n<p>-al vostre router o encaminador d&#8217;ADSL o fibra \u00f2ptica, normalment un Linux retallat<\/p>\n<p>-al vostre televisor, els smartTV s\u00f3n &#8216;llestos&#8217; perqu\u00e8 tenen un sistema operatiu<\/p>\n<p>-al vostre tel\u00e8fon o pissarreta<\/p>\n<p>-en algunes neveres<\/p>\n<p>-al sistema de dom\u00f2tica X10 per gestionar la calefacci\u00f3, l&#8217;alarma, els llums i qualsevol cosa que us podeu imaginar de casa vostra<\/p>\n<p>-al vostre cotxe, no sols per a \u00e0udio o navegaci\u00f3, el que en diuen &#8216;infoteinment&#8217; (QNx Car Platform, Google Android Auto Link, Linux CUE, Windows Embeddes 8 i Apple CarPlay), sin\u00f3 el sistema que els fa funcionar, molt menys conegut i que es diu OSEK\/VDX<\/p>\n<p>Pr\u00e0cticament tots teniu un OSEK al cotxe. Per als curiosos, OSEK \u00e9s l&#8217;abreviatura de &#8216;Offene\u00a0Systeme und deren Schnittstellen f\u00fcr die\u00a0Elektronik in\u00a0Kraftfahrzeugen&#8217; o b\u00e9\u00a0&#8216;sistemes oberts i les seves interf\u00edcies per l\u2019electr\u00f2nica de vehicles de motor&#8217;\u00a0i com haureu dedu\u00eft es va fundar el 1993 per un consorci de fabricants alemanys al qual es\u00a0van ajuntar els francesos el 1994. A tots els cotxes, hi trobareu un connector\u00a0SAE J1962\u00a0per a llegir els senyals\u00a0OBD-II als EUA o un connector\u00a0EOBD a Europa\u00a0(els inform\u00e0tics dels connectors en diem interf\u00edcie) on els tallers poden con\u00e8ixer l&#8217;estat i la hist\u00f2ria del cotxe i, sobretot, el poden modificar al seu o al vostre gust, augmentant-ne la pot\u00e8ncia, canviant-ne la frenada, etc. Si us ha picat la curiositat, mireu\u00a0<a href=\"https:\/\/www.automatic.com\/\" target=\"_blank\">aqu\u00ed<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"http:\/\/www.boutiqueobdfacile.com\/\" target=\"_blank\">aqu\u00ed<\/a>:\u00a0tenen l&#8217;adaptador i el software per al vostre tel\u00e8fon per a veure i\u00a0&#8216;modificar&#8217;\u00a0algunes cosetes del cotxe i fins i tot estalviar gasolina.<\/p>\n<p><strong>Una mica d&#8217;hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<p>Per\u00f2 tornem als ordinadors. El dinosaure digital que porto dins em diu que hauria de parlar una mica de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>El primer sistema operatiu de la hist\u00f2ria es va crear el 1956 per a un ordinador IBM704 i no feia gran cosa, nom\u00e9s iniciava l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;un programa quan acabava el que s&#8217;executava.<\/p>\n<p>\u00c9s els anys 1960 quan, gr\u00e0cies a les capacitats dels ordinadors, apareixen els sistemes operatius multitasca, multiusuari, multiprocessador (sim\u00e8trics i asim\u00e8trics) i en temps real, que s\u00f3n les principals categories de sistemes operatius.<\/p>\n<p>Fixeu-vos en les agrupacions:<\/p>\n<p>-Multitasca (respecte a monotasca) vol dir que l&#8217;ordinador pot fer m\u00e9s d&#8217;una feina alhora (de fet, l&#8217;usuari es pensa que pot fer-ne m\u00e9s d&#8217;una, per\u00f2 el que fa el sistema operatiu \u00e9s anar repartint el temps entre totes les tasques de manera equitativa segons unes regles, per\u00f2 nosaltres ho veiem com si fes molts a l&#8217;hora). MS-DOS i MacOS eren sistemes monotasca, Windows i OSX s\u00f3n sistemes multitasca.<\/p>\n<p>-Multiusuari (versus monousuari) vol dir que permet que m\u00e9s d&#8217;un usuari treballi i es pugui connectar en simultani a l&#8217;ordinador. Hi ha un debat molt interessant sobre si Windows \u00e9s un sistema multiusuari o no: OSX i Linux ho s\u00f3n des del comen\u00e7ament).<\/p>\n<p>-Multiprocessador vol dir que sap dirigir m\u00e9s d&#8217;una CPU (&#8216;Central Processor Unit&#8217;) alhora. Fins que no ha estat rendible econ\u00f2micament tenir m\u00e9s d&#8217;un processador dins l&#8217;ordinador no era necessari que els sistemes operatius &#8216;governessin&#8217; m\u00e9s d&#8217;una CPU.<\/p>\n<p>-Real Time OS (RTOS) \u00e9s un sistema capa\u00e7 de respondre a aplicacions i processar les dades en temps real a mesura que arriben i que permet de determinar amb seguretat el temps que hi ha entre que hi arriba una entrada fins que en surt un senyal. Normalment es fan servir en entorns de f\u00e0briques i sistemes productius, per\u00f2 tots els qui teniu un televisor d&#8217;alta definici\u00f3 teniu un RTOS a dins que s&#8217;encarrega de rebre el senyal digital de l&#8217;antena, descodificar-lo i enviar-lo a la pantalla (qualsevol endarreriment a fer la feina donaria com a resultat una imatge pixelada o un \u00e0udio a batzegades).<\/p>\n<p>\u00c9s a la d\u00e8cada del 1960 quan apareix Unix, el pare de la gran majoria de sistemes operatius actuals. Els anys 1980 neixen els\u00a0sistemes operatius m\u00e9s coneguts per a ordinadors personals: ProDOS, CP\/M, MacOS, PC-DOS, MS-DOS, Windows (i l&#8217;OS\/2 d&#8217;IBM, que es va quedar pel cam\u00ed).\u00a0Els anys 1990 va apar\u00e8ixer GNU\/Linux, la primera versi\u00f3 al p\u00fablic del setembre del 1991 des d&#8217;H\u00e8lsinki, quan Linus Torvalds va crear un clon de Unix a partir de Minix i les utilitats GNU que havia comen\u00e7at el 1983 la Free Software Foundation basada en el projecte de Richard Stallman.<\/p>\n<p>Linux, amb el sistema operatiu lliure, va revolucionar els sistemes operatius i va obrir el cam\u00ed a la possibilitat de poder modificar els sistemes operatius als mortals. Ja \u00e9s ben conegut que GNU\/Linux \u00e9s el resultat de la col\u00b7laboraci\u00f3 de milers i milers de programadors en la creaci\u00f3 de distribucions (diferents presentacions i diferents capacitats del GNU\/Linux): des de distribucions d&#8217;instituts com\u00a0<a href=\"http:\/\/www.softcatala.org\/biadix_10_knoppix_gnulinux_en_catal%C3%A0\">BIADIX<\/a>\u00a0(de l&#8217;Institut Miquel Badia) a distribucions del Departament d\u2019Educaci\u00f3 com\u00a0<a href=\"http:\/\/linkat.xtec.cat\/portal\/index.php\">Linkat<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Com es reparteix el past\u00eds?<\/strong><\/p>\n<p>Ara com ara, segons\u00a0<a href=\"http:\/\/www.w3counter.com\/globalstats.php\">w3counter<\/a>,\u00a0els principals sistemes operatius utilitzats per accedir a internet el mes d&#8217;octubre del 2014 s\u00f3n:<\/p>\n<p>Windows 7: 40,96%<\/p>\n<p>Android 4: 10,75%<\/p>\n<p>Windows XP: 8,35%<\/p>\n<p>Windows 8.1: 7,23%<\/p>\n<p>Mac OSX: 6,61%<\/p>\n<p>IOS 7: 5,83%<\/p>\n<p>IOS 8: 4,82%<\/p>\n<p>Windows 8: 4,21%<\/p>\n<p>Windows Vista: 2,30%<\/p>\n<p>Linux: 2,07%<\/p>\n<p>Una vegada m\u00e9s, Microsoft guanya la partida en els PC, per\u00f2 si mireu el percentatge dels supercomputadors el novembre del 2014 (com el MareNostrum de la UPC), els n\u00fameros canvien:<\/p>\n<p>GNU\/linux: 97%<\/p>\n<p>Unix: 2,6%<\/p>\n<p>Barreja de sistemes: 0,2%<\/p>\n<p>Windows: 0,2%<\/p>\n<p>I el percentatge de sistemes operatius dels servidors d&#8217;internet (febrer del 2014) tamb\u00e9 mostra un domini dels sistemes Unix\/Linux:<\/p>\n<p>Linux + Unix: 67,4%<\/p>\n<p>Windows: 32,6%<\/p>\n<p>Per acabar, i continuant amb la comparaci\u00f3 amb el metabolisme i la salut, deia Schopenhauer: &#8216;La salut no ho \u00e9s tot, per\u00f2 sense salut tota la resta no \u00e9s res.&#8217; Doncs aix\u00f2: sense sistema operatiu \u00e9s com si no tingu\u00e9ssim ordinador.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/d1pgpw7zkb4oww.cloudfront.net\/whisp32\/11jp\/em\" width=\"50%\" height=\"160\" frameborder=\"no\" scrolling=\"no\"><\/iframe><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=120\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"El sistema operatiu, l'esquelet del m\u00f2bil i l'ordinador\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tweet Si parlem d&#8217;esquelets, us sorprendria en un article relacionat amb la inform\u00e0tica. Per\u00f2 si us pregunto quin \u00e9s l&#8217;esquelet d&#8217;un ordinador? Fent un s\u00edmil amb els vertebrats, \u00e9s clar! Doncs \u00e9s el sistema operatiu. Avui en parlarem una mica.<span class=\"ellipsis\">&hellip;<\/span><\/p>\n<div class=\"read-more\"><a href=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=120\">Read more <span class=\"screen-reader-text\">El sistema operatiu, l&#8217;esquelet del m\u00f2bil i l&#8217;ordinador<\/span><span class=\"meta-nav\"> &#8250;<\/span><\/a><\/div>\n<p><!-- end of .read-more --><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-120","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"aioseo_notices":[],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=120"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/120\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}