{"id":125,"date":"2014-12-13T06:00:41","date_gmt":"2014-12-13T05:00:41","guid":{"rendered":"http:\/\/pensalla.cat\/?p=125"},"modified":"2014-12-31T01:02:16","modified_gmt":"2014-12-31T00:02:16","slug":"amb-quin-llenguatge-de-programacio-us-guanyareu-mes-be-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pensalla.cat\/?p=125","title":{"rendered":"Amb quin llenguatge de programaci\u00f3 us guanyareu m\u00e9s b\u00e9 la vida?"},"content":{"rendered":"<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=125\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Amb quin llenguatge de programaci\u00f3 us guanyareu m\u00e9s b\u00e9 la vida?\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script><p><a href=\"http:\/\/player.vimeo.com\/video\/114143602?title=0&amp;byline=0&amp;portrait=0&amp;color=ff9933\" target=\"_blank\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-full wp-image-184 aligncenter\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-tv.png?resize=750%2C422\" alt=\"20141212 tv\" width=\"750\" height=\"422\" \/><\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-medium wp-image-126 alignright\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio-300x221.jpg?resize=300%2C221\" alt=\"20141212 programacio\" width=\"300\" height=\"221\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg?resize=300%2C221&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg?resize=100%2C74&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg?resize=150%2C110&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg?resize=200%2C147&amp;ssl=1 200w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg?resize=450%2C331&amp;ssl=1 450w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio.jpg?w=474&amp;ssl=1 474w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La setmana passada explic\u00e0vem que els sistemes operatius permetien la interacci\u00f3 entre les m\u00e0quines i els programes dels usuaris. Per\u00f2 com podem programar un ordinador i, cosa encara m\u00e9s important, amb quin llenguatge de programaci\u00f3 ens guanyarem m\u00e9s b\u00e9 la vida?<\/p>\n<p>Com sempre, farem d&#8217;entrada una mica d&#8217;hist\u00f2ria. Ja sabeu que hi ha qui pensa que s\u00f3c un dinosaure digital \ud83d\ude42<\/p>\n<p>Els primers ordinadors es programaven amb cables, despr\u00e9s amb llenguatge m\u00e0quina (primera generaci\u00f3) i al cap d&#8217;un temps van apar\u00e8ixer els llenguatges de baix nivell o assembladors (segona generaci\u00f3); tenien la mateixa estructura i variables que el llenguatge m\u00e0quina, per\u00f2 ja s&#8217;hi van introduir noms i variables per fer la vida m\u00e9s f\u00e0cil als programadors.<\/p>\n<p>Amb el temps van apar\u00e8ixer els llenguatges d&#8217;alt nivell (tercera generaci\u00f3), que miraven d&#8217;acostar el llenguatge de programaci\u00f3 al de les persones, cosa que encara no han aconseguit. Per\u00f2 les regles relativament estrictes que cal seguir per escriure en programa cada vegada s\u00f3n m\u00e9s laxes i semblants al llenguatge hum\u00e0.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio_nuvol1.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-306\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141212-programacio_nuvol1.png?resize=750%2C225\" alt=\"20141212 programacio_nuvol\" width=\"750\" height=\"225\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 us en feu una idea, de les difer\u00e8ncies, aquestes s\u00f3n les instruccions per a sumar dos nombres (x, y) i que ens torni el valor t, en llenguatge C:<\/p>\n<p>int sum(int x, int y)<br \/>\n{<br \/>\nint t = x+y;<br \/>\nreturn t;<br \/>\n}<\/p>\n<p>I aquestes s\u00f3n les mateixes instruccions, per\u00f2 en assembler per a un processador x86 (segona generaci\u00f3):<\/p>\n<p>sum:<br \/>\npushl %ebp<br \/>\nmovl %esp,%ebp<br \/>\nmovl 12(%ebp),%eax<br \/>\naddl 8(%ebp),%eax<br \/>\nmovl %ebp,%esp<br \/>\npopl %ebp<br \/>\nret<\/p>\n<p>I aix\u00ed seria si\u00a0hagu\u00e9ssim\u00a0de fer-ho en codi m\u00e0quina:<\/p>\n<p>0x401040 &lt;sum&gt;:<br \/>\n0x55<br \/>\n0x89<br \/>\n0xe5<br \/>\n0x8b<br \/>\n0x45<br \/>\n0x0c<br \/>\n0x03<br \/>\n0x45<br \/>\n0x08<br \/>\n0x89<br \/>\n0xec<br \/>\n0x5d<br \/>\n0xc3<\/p>\n<p>El primer llenguatge de programaci\u00f3 d&#8217;alt nivell es deia Plankalk\u00fcl i fou creat per\u00a0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Konrad_Zuse\">Konrad Zuse<\/a>, un dels grans pioners de la computaci\u00f3, el 1945. Per\u00f2 mai no es va implantar: no va \u00e9sser fins el 1998-2000 quan es va implantar com a feina cient\u00edfica per a honorar-lo.<\/p>\n<p><strong>Classificaci\u00f3. Els m\u00e9s importants<\/strong><\/p>\n<p>Els llenguatges es poden classificar en:<\/p>\n<p>\u2013Compilats: abans de fer-se servir, el programador ha de &#8216;compilar&#8217; el programa, \u00e9s a dir, passar per un proc\u00e9s de comprovaci\u00f3 de l&#8217;estructura i sintaxi i conversi\u00f3 del codi llegible per humans a codi executable per l&#8217;ordinador.<\/p>\n<p>\u2013Interpretats: no cal el pas previ del compilador, sin\u00f3 que a mesura que s&#8217;executa es tradueix a codi executable.<\/p>\n<p>Hist\u00f2ricament, quasi tots els llenguatges eren compilats per no haver de convertir el codi cada vegada que s&#8217;executava, cosa que els feia m\u00e9s lents. Amb la interactivitat dels ordinadors i la pot\u00e8ncia m\u00e9s gran del maquinari ha esdevingut m\u00e9s habitual de treballar amb llenguatges interpretats.<\/p>\n<p>El primer llenguatge de programaci\u00f3 d&#8217;alt nivell va \u00e9sser el Fortran, creat al comen\u00e7ament dels anys 1950, molt utilitzat a les universitats perqu\u00e8 era molt adaptat per a resoldre problemes matem\u00e0tics, num\u00e8ricament intensius. Fortran venia de\u00a0FORmula TRANslation (&#8216;traducci\u00f3 de f\u00f3rmules&#8217;) i van caldre tres anys (del 1954 al 1957) per a crear-lo. Amb el temps s&#8217;hi han incorporat millores: les versions Fortran 77, Fortran 90 i 95, 2003 i 2008 i la versi\u00f3 2015 en preparaci\u00f3, perqu\u00e8 encara es fa servir tot i que nom\u00e9s per a c\u00e0lcul cient\u00edfic i an\u00e0lisi num\u00e8rica.<\/p>\n<p>Per solucionar alguns dels problemes del Fortran es va crear l&#8217;ALGOL (ALGOrithmic\u00a0Language) amb idees i conceptes que van \u00e9sser la base de molts llenguatges moderns, com\u00a0ara Pascal\u00a0(creat per Wirth al final dels anys 1960, anomenat aix\u00ed en honor de Blaise Pascal i fam\u00f3s comercialment pel compilador Turbo Pascal de Borland, que es venia per 49 d\u00f2lars), el llenguatge\u00a0C\u00a0i l&#8217;Ada,<strong>\u00a0<\/strong>en honor d&#8217;<a href=\"http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ada_Lovelace\">Ada Lovelace<\/a>\u00a0(1815-1852), matem\u00e0tica, filla de Lord Byron i considerada la primera programadora de la hist\u00f2ria per un m\u00e8tode de c\u00e0lcul d&#8217;una seq\u00fc\u00e8ncia de\u00a0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nombres_de_Bernoulli\">nombres de Bernoulli<\/a>\u00a0per a la\u00a0<a href=\"http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Analytical_Engine\">m\u00e0quina anal\u00edtica<\/a>\u00a0de\u00a0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Charles_Babbage\">Charles Babbage<\/a>.<\/p>\n<p>En l&#8217;\u00e0mbit de negocis, el llenguatge m\u00e9s popular va ser\u00a0Cobol, acr\u00f2nim de\u00a0COmmon\u00a0Business\u00a0Oriented\u00a0Language (&#8216;llenguatge com\u00fa orientat a negocis&#8217;): va n\u00e9ixer el 1960 amb l&#8217;objectiu de tenir un llenguatge com\u00fa a molts ordinadors que eren incompatibles entre si. Cobol tenia grans capacitats d&#8217;autodocumentaci\u00f3, una bona gesti\u00f3 de fitxers i dels tipus de dades i era un llenguatge que semblava l&#8217;idioma angl\u00e8s. Segons un estudi de Gartner Group del 2005, el 75% de les dades generades per negocis s&#8217;han processat amb programes Cobol.<\/p>\n<p>Al final dels anys 1960 IBM va crear l&#8217;RPG II\u00a0com a successor de l&#8217;RPG, llenguatge molt utilitzat als equips mitjans de la casa, que \u00e9s com dir la majoria d&#8217;equips d&#8217;aquell temps (el 1130, el System\/3, el Sytem\/32, el System\/34, el System\/36, etc.), m\u00e0quines que es venien com xurros i per a les qual hi havia una gran demanada de programadors. RPG \u00e9s la sigla de\u00a0Report\u00a0Program Generator (&#8216;programa generador d&#8217;informes&#8217;).<\/p>\n<p>I en l&#8217;\u00e0mbit\u00a0d&#8217;usuari el\u00a0Basic\u00a0es va imposar com a llenguatge f\u00e0cil d&#8217;aprendre i executar perqu\u00e8 en gaireb\u00e9 totes les m\u00e0quines per a usuari (Apple II, PC, Atari, Spectrum, MSX, Commodore, etc.) hi havia un int\u00e8rpret de Basic perqu\u00e8 tenien petites mem\u00f2ries que no podien incloure llenguatges massa grossos ni &#8216;exigents&#8217;.\u00a0Basic \u00e9s l&#8217;acr\u00f2nim de\u00a0Beginner&#8217;s\u00a0All-purpose\u00a0Symbolic Instruction\u00a0Code\u00a0(&#8216;codi simb\u00f2lic d&#8217;instruccions multiprop\u00f2sit per a principiants&#8217;). El llenguatge fou inventat el 1964 per Kemny i Kurts al Darmouth College. Cap al 1991 Microsoft va presentar la versi\u00f3 del programa per a entorns gr\u00e0fics que va batejar com a Visual Basic, amb derivats com el VBScript (Visual Basic Script per a p\u00e0gines web ASP), el VBA (Visual Basic for Applications) per a programar macros dins l&#8217;Office, i el Visual Basic .NET per a la plataforma .NET.<\/p>\n<p>Els llenguatges m\u00e9s utilitzats actualment s\u00f3n\u00a0C,\u00a0C++\u00a0i\u00a0Java\u00a0i els llenguatges espec\u00edficament adre\u00e7ats a la web com\u00a0PHP, JavaScript\u00a0i\u00a0Ruby on Rails\u00a0(encara que despr\u00e9s explicar\u00e9 que no \u00e9s exactament un llenguatge, sin\u00f3 un &#8216;framework&#8217;).<\/p>\n<p>El llenguatge\u00a0C\u00a0fou creat al principi del 1970 per Ritchie i Thompson als laboratoris Bell d&#8217;AT&amp;T com a successor del llenguatge B. Es va crear per tenir un llenguatge proper al codi assemblador, per\u00f2 m\u00e9s flexible i senzill, i va servir per a crear el sistema operatiu Unix. Encara \u00e9s el m\u00e9s utilitzat per desenvolupar sistemes operatius i programari b\u00e0sic.<\/p>\n<p>Com us podeu imaginar, a partir del C es va crear el\u00a0C++\u00a0el 1985, tamb\u00e9 als laboratoris Bell, en resposta a la necessitat de tenir un llenguatge orientat a objectes. La programaci\u00f3 orientada a objectes, POO o b\u00e9 OOP en angl\u00e8s, es basa en un model de programaci\u00f3 centrat en objectes que contenen dades i procediments coneguts com a m\u00e8todes. Tots els llenguatges moderns suporten l&#8217;orientaci\u00f3 a objectes.<\/p>\n<p>PHP\u00a0\u00e9s un llenguatge multiplataforma interpretat que es fa servir per generar din\u00e0micament al servidor p\u00e0gines web. Es distribueix amb llic\u00e8ncia de programari lliure. Va sorgir el 1994 com un conjunt de scripts fets per Rasmus Lerdof en Perl, un llenguatge molt utilitzat en l&#8217;Unix i Linux. Per\u00f2 fins el 1997, en qu\u00e8 Suraski i Gutmans no van reescriure el &#8216;parser&#8217; i van crear la base del PHP3, no es va convertir en el llenguatge d&#8217;abast total que \u00e9s ara.<\/p>\n<p><strong>Com podem comen\u00e7ar a aprendre&#8217;n<\/strong><\/p>\n<p>Si remeneu per Google trobareu molts cursos, alguns de gratu\u00efts, que us en donaran les primeres nocions. Com sempre, heu de destriar quines s\u00f3n les fonts fiables dels milers de resultats que us sortiran amb la cerca.<\/p>\n<p>El m\u00e9s recomanable \u00e9s\u00a0<a href=\"http:\/\/www.codecademy.com\/\">CodeCademy<\/a>,\u00a0on trobareu cursos d&#8217;HTML i CSS, JavaScript, jQuery, PHP, Python i Ruby. S\u00f3n llenguatges de programaci\u00f3 de p\u00e0gines web i les lli\u00e7ons s\u00f3n en angl\u00e8s, franc\u00e8s i espanyol, principalment.<\/p>\n<p>A la web del\u00a0<a href=\"http:\/\/elprofe.cat\/moodle1.9\/\">profe<\/a>\u00a0trobareu molts recursos per a aprendre a programar HTML, PHP i MySQL, Python i m\u00e9s recursos que us poden \u00e9sser molt \u00fatils.<\/p>\n<p>A la web de\u00a0<a href=\"http:\/\/www.codeavengers.com\/\">Codeavengers<\/a>\u00a0tamb\u00e9 trobareu m\u00e9s de cent hores de lli\u00e7ons per a aprendre HTML, CSS i JavaScript, en angl\u00e8s i espanyol.<\/p>\n<p>I si sou del grup que ja en sap i en vol ensenyar, aquells mestres una mica guillats que es pensen que ensenyar a programar als seus alumnes \u00e9s una tasca important, passeu per\u00a0<a href=\"http:\/\/code.org\/\" target=\"_blank\">Code.org<\/a>,\u00a0una organitzaci\u00f3 no lucrativa perqu\u00e8 a les escoles els estudiants puguin aprendre a programar, i on cinquanta-dos milions de persones s&#8217;han apuntat ja a fer una hora de codi. A\u00a0<a href=\"http:\/\/code.org\/\" target=\"_blank\">Code.org<\/a>\u00a0fan una crida a tots els mestres del m\u00f3n per a fer una hora de codi, un esdeveniment per a persones entre 4 anys i 104, la setmana del 8 al 14 de desembre de 2014, amb qu\u00e8 s&#8217;ha aconseguit que Barack Obama sigui el primer president dels EUA a fer un programa.<\/p>\n<p>Per iniciar-vos-hi, us donaria les recomanacions seg\u00fcents:<\/p>\n<p>\u2013feu-ho amb un llenguatge interpretat, que pugueu veure r\u00e0pidament on us equivoqueu i que us permeti d&#8217;alegrar-vos quan l&#8217;encerteu, sense passar per la fase de compilaci\u00f3;<\/p>\n<p>\u2013els llenguatges actuals s\u00f3n for\u00e7a complicats i requereixen la utilitzaci\u00f3 de &#8216;frameworks&#8217; o ambients de treball encara m\u00e9s complicats: no intenteu fer coses gaire complicades d&#8217;entrada, com una app per a Android, perqu\u00e8 no \u00e9s el millor objectiu si encara no sabeu qu\u00e8 \u00e9s un programa;<\/p>\n<p>\u2013una feina senzilla seria intentar programar una p\u00e0gina web amb HTML5;<\/p>\n<p>\u2013i una vegada completada la primera fase, passeu a fer-ho amb PHP.<\/p>\n<p>Si el projecte us engresca, necessitareu un servidor web per a veure com respon l&#8217;ordinador al vostre programa. Per aix\u00f2 la millor alternativa \u00e9s instal\u00b7lar el MAMP o, encara millor, el LAMP, per\u00f2 aix\u00f2 ser\u00e0 el tema de la setmana vinent.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 com ens hi guanyarem la vida?<\/strong><\/p>\n<p>Segons un\u00a0<a href=\"http:\/\/qz.com\/298635\/these-programming-languages-will-earn-you-the-most-money\/\">article<\/a>\u00a0de Quartz\u00a0publicat fa uns quants dies a partir d&#8217;un estudi de l&#8217;economista Jonathan Rothwell de la Brookings Institution, amb dades compilades per Burning Glass a partir de milers d&#8217;anuncis de feina als EUA, els programadors m\u00e9s ben pagats s\u00f3n els que dominen\u00a0<a href=\"http:\/\/rubyonrails.org\/\">Ruby on Rails<\/a>.<\/p>\n<p>Com deia abans, no \u00e9s un llenguatge, sin\u00f3 un &#8216;framework&#8217; o entorn de treball del llenguatge Ruby. Un &#8216;framework&#8217; inclou programari de suport, llibreries, apis, eines i un entorn gr\u00e0fic per a desenvolupar la feina. Si voleu aprendre&#8217;n, a la mateixa web en trobareu\u00a0<a href=\"http:\/\/guides.rubyonrails.org\/\">bones guies<\/a>\u00a0en perfecte angl\u00e8s.<\/p>\n<p>Diu Paulo Coelho: &#8216;Hi ha un llenguatge que va m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules.&#8217;\u00a0\u00c9s evident que no es refereix al llenguatge inform\u00e0tic, per\u00f2 ja sabeu la meva capacitat d&#8217;extrapolar-ho tot al meu terreny&#8230; S\u00ed que \u00e9s segur que \u00e9s un sistema de comunicaci\u00f3 com a m\u00ednim entre m\u00e0quines, per\u00f2 rere la m\u00e0quina sempre hi ha un cervell hum\u00e0.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/d1pgpw7zkb4oww.cloudfront.net\/whisp32\/11uk\/em\" width=\"50%\" height=\"160\" frameborder=\"no\" scrolling=\"no\"><\/iframe><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=125\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Amb quin llenguatge de programaci\u00f3 us guanyareu m\u00e9s b\u00e9 la vida?\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tweet La setmana passada explic\u00e0vem que els sistemes operatius permetien la interacci\u00f3 entre les m\u00e0quines i els programes dels usuaris. Per\u00f2 com podem programar un ordinador i, cosa encara m\u00e9s important, amb quin llenguatge de programaci\u00f3 ens guanyarem m\u00e9s b\u00e9<span class=\"ellipsis\">&hellip;<\/span><\/p>\n<div class=\"read-more\"><a href=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=125\">Read more <span class=\"screen-reader-text\">Amb quin llenguatge de programaci\u00f3 us guanyareu m\u00e9s b\u00e9 la vida?<\/span><span class=\"meta-nav\"> &#8250;<\/span><\/a><\/div>\n<p><!-- end of .read-more --><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-125","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"aioseo_notices":[],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/125","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=125"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/125\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=125"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=125"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}