{"id":5,"date":"2014-12-27T06:00:49","date_gmt":"2014-12-27T05:00:49","guid":{"rendered":"http:\/\/pensalla.cat\/?p=5"},"modified":"2015-01-05T12:29:21","modified_gmt":"2015-01-05T11:29:21","slug":"programari-lliure-o-codi-obert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pensalla.cat\/?p=5","title":{"rendered":"Programari lliure o codi obert?"},"content":{"rendered":"<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=5\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Programari lliure o codi obert?\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script><p><a href=\"http:\/\/player.vimeo.com\/video\/115271570?title=0&amp;byline=0&amp;portrait=0&amp;color=ff9933\" target=\"_blank\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-full wp-image-156 aligncenter\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141226-programari-lliure.png?resize=750%2C426\" alt=\"20141226 programari lliure\" width=\"750\" height=\"426\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Fa poques setmanes parlava dels sistemes operatius i, utilitzant el s\u00edmil amb l&#8217;anatomia humana, deia que podrien \u00e9sser com l&#8217;esquelet. Doncs clarament el software \u00e9s el sistema neurol\u00f2gic i encara m\u00e9s concretament, el cervell.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141226-programari-lliure_nuvol1.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-289\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141226-programari-lliure_nuvol1.png?resize=750%2C344\" alt=\"20141226 programari lliure_nuvol\" width=\"750\" height=\"344\" \/><\/a><\/p>\n<p>Com tothom sap el software \u00e9s la part intangible de l&#8217;ordinador, el programa o conjunt de programes que permeten a un ordinador de realitzar unes tasques, o sigui, treballar intel\u00b7ligentment, per\u00f2 aquesta manera de treballar pot ser dirigida o m\u00e9s lliure i \u00e9s aqu\u00ed on s&#8217;ha creat tota una filosofia inform\u00e0tica adre\u00e7ada a qui vol treballar sense seguir els est\u00e0ndards de les grans companyies.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>No \u00e9s casualitat que parli del software lliure o de codi obert per Nadal: crec que \u00e9s el millor regal que ens han fet els programadors a\u00a0la humanitat en general i als inform\u00e0tics en particular. Veiem com ells mateix el\u00a0<a href=\"https:\/\/www.gnu.org\/philosophy\/free-sw.ca.html\">defineixen<\/a>:<\/p>\n<p>Programari lliure (&#8216;free software&#8217;) \u00e9s un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en &#8216;free&#8217; com a lliure, &#8216;discurs lliure&#8217; (&#8216;free speech&#8217;) i no com a gratu\u00eft (&#8216;free beer&#8217;).<\/p>\n<p>El programari lliure \u00e9s un afer de la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. M\u00e9s precisament, es refereix a quatre menes de llibertat, per a usuaris de programari:<\/p>\n<p>-La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol prop\u00f2sit (llibertat 0).<\/p>\n<p>-La llibertat d&#8217;estudiar com treballa el programa i adaptar-lo a les necessitats pr\u00f2pies (llibertat 1). L&#8217;acc\u00e9s al codi font \u00e9s una condici\u00f3 pr\u00e8via per a aix\u00f2.<\/p>\n<p>-La llibertat de redistribuir c\u00f2pies per a poder ajudar els vostres ve\u00efns (llibertat 2).<\/p>\n<p>-La llibertat per a millorar el programa i alliberar les vostres millores al p\u00fablic, perqu\u00e8 tota la comunitat pugui beneficiar-se&#8217;n (llibertat 3). L&#8217;acc\u00e9s al codi font \u00e9s una condici\u00f3 pr\u00e8via per a aix\u00f2.<\/p>\n<p>Un programa \u00e9s lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D&#8217;aquesta manera, haur\u00edeu de ser lliures de redistribuir c\u00f2pies, modificades o no, de manera gratu\u00efta o cobrant un preu per la distribuci\u00f3, per a\u00a0<a>qualsevol<\/a>\u00a0lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre m\u00e9s coses) que no has de preguntar o pagar pel perm\u00eds.<\/p>\n<p>Fou al 1984 quan\u00a0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Richard_Matthew_Stallman\">Richard Stallman<\/a>, pare del moviment de programari lliure, va comen\u00e7ar a treballar en el projecte GNU i un any m\u00e9s tard va crear la Free Software Foundation (FSF). Fou quan Stallman va introduir la definici\u00f3 de software lliure i el concepte de &#8216;<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Copyleft\">copyleft<\/a>&#8216;, llic\u00e8ncies que poden aplicar-se a treballs inform\u00e0tics o art\u00edstics.<\/p>\n<p>Cap el 1998\u00a0va comen\u00e7ar un altre moviment anomenat\u00a0de &#8216;codi obert&#8217; o\u00a0&#8216;open source&#8217;, que intenta aclarir els malentesos de la denominaci\u00f3 &#8216;free software&#8217; (&#8216;free&#8217; no vol dir gratu\u00eft) i\u00a0proposa acc\u00e9s al codi font, per\u00f2 no obligat\u00f2riament en permet la modificaci\u00f3 o distribuci\u00f3. El principal responsable d&#8217;aquest moviment \u00e9s\u00a0<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eric_Steven_Raymond\">Eric S. Raymond<\/a>, autor de\u00a0&#8216;<a href=\"http:\/\/catb.org\/esr\/writings\/cathedral-bazaar\/\">La catedral i el basar<\/a>&#8216; i de l&#8217;organisme que es va crear per defensar i promoure el\u00a0&#8216;codi obert&#8217;: l&#8217;<a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Open_Source_Initiative\">OSI<\/a>\u00a0(<a href=\"http:\/\/opensource.org\/\">Open Source Initiative<\/a>).<\/p>\n<p>El moviment open source t\u00e9 un dec\u00e0leg amb deu condicions que ha de complir un codi per a poder anomenar-se&#8217;n:<\/p>\n<p>1. Lliure redistribuci\u00f3: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.<\/p>\n<p>2. Codi font: ha d&#8217;estar incl\u00f2s o obtenir-se lliurement.<\/p>\n<p>3. Ha de permetre modificacions o treballs derivats: la redistribuci\u00f3 de modificacions s&#8217;ha de permetre.<\/p>\n<p>4. Integritat del codi font de l&#8217;autor: les llic\u00e8ncies poden requerir que les modificacions siguin redistribu\u00efdes nom\u00e9s com a peda\u00e7os, deixant el codi original sense canvis.<\/p>\n<p>5. No s&#8217;ha de restringir-ne l&#8217;\u00fas a cap persona o grup: ning\u00fa no pot deixar-se fora.<\/p>\n<p>6. No s&#8217;ha de restringir-ne l&#8217;\u00fas a cap activitat, l\u00ednia de negoci o \u00e0rea d&#8217;iniciativa: els usuaris comercials no en poden \u00e9sser exclosos.<\/p>\n<p>7. Distribuci\u00f3 de la llic\u00e8ncia: han d&#8217;aplicar-se els mateixos drets a tothom qui rebi el programa i la llic\u00e8ncia ha de romandre intacta a l&#8217;hora de distribuir o modificar el programari.<\/p>\n<p>8. La llic\u00e8ncia no ha de ser espec\u00edfica d&#8217;un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com a part d&#8217;una distribuci\u00f3 m\u00e9s gran.<\/p>\n<p>9. La llic\u00e8ncia no ha de restringir cap altre programari: la llic\u00e8ncia no pot obligar que algun altre programari que sigui distribu\u00eft amb el programari obert hagi tamb\u00e9 de ser de codi obert.<\/p>\n<p>10. La llic\u00e8ncia ha de ser tecnol\u00f2gicament neutral: no ha de requerir-se l&#8217;acceptaci\u00f3 de la llic\u00e8ncia per mitj\u00e0 d&#8217;un acc\u00e9s per clic de ratol\u00ed o una altra forma espec\u00edfica del mitj\u00e0 de suport del programari.<\/p>\n<p>Com us podeu imaginar, hi ha\u00a0hagut m\u00e9s d&#8217;una discussi\u00f3 per defensar la &#8216;puresa&#8217;\u00a0de cadascun d&#8217;aquests moviments, molt m\u00e9s pragm\u00e0tic el de\u00a0&#8216;codi obert&#8217; de Raymond, molt m\u00e9s filos\u00f2fic el\u00a0&#8216;software lliure&#8217;\u00a0de Stallman. Si voleu llegir-ne una mica m\u00e9s, aqu\u00ed teniu l&#8217;article que sobre la difer\u00e8ncia entre\u00a0&#8216;software lliure&#8217;\u00a0o\u00a0&#8216;codi obert&#8217;\u00a0va escriure el mateix Stallman\u00a0i on\u00a0<a href=\"http:\/\/www.gnu.org\/philosophy\/open-source-misses-the-point.en.html\">defensa<\/a>, \u00e9s clar, la seva posici\u00f3.<\/p>\n<p>Si ens oblidem dels debats filos\u00f2fics, el gran motor que hi ha rere el programari lliure o el\u00a0codi obert \u00e9s la facilitat i pot\u00e8ncia d&#8217;evolucionar de qualsevol programa que es pot llegir i modificar per grups de programadors: els usuaris ho adapten, rectifiquen els errors i en surten productes de m\u00e9s qualitat, en un estudi molt recent,\u00a0&#8216;The Open Source Collaboration Study&#8217;,\u00a0que va enquestar 1.938 professionals de TI dels EUA i pa\u00efsos EMEA\u00a0indica que el principal motiu per canviar a\u00a0codi obert\u00a0no \u00e9s l&#8217;estalvi de cost, sin\u00f3\u00a0el control que es t\u00e9 sobre el programari i la facilitat per la\u00a0continu\u00eftat\u00a0dels projectes.<\/p>\n<p><strong>I com fan negoci?<\/strong><\/p>\n<p>Com que \u00e9s de lliure distribuci\u00f3 no tindrem cap problema per trobar-lo a internet gratu\u00eftament o b\u00e9, per un petit cost, en mitjans f\u00edsics, aix\u00ed que els models de negoci es basen a proporcionar serveis de valor afegit, suport, cursos, personalitzaci\u00f3, integraci\u00f3 i certificaci\u00f3.<\/p>\n<p>Les empreses m\u00e9s conegudes\u00a0i, que fins i tot s\u00f3n a borsa, s\u00f3n Redhat, fundada el 1993 i que el 2012 ja va arribar a \u00e9sser una empresa bilion\u00e0ria (1,13 bilions de d\u00f2lars) i Geeknet, tamb\u00e9 fundada el 1993.<\/p>\n<p>Redhat basa el seu model de negoci en el codi obert, desenvolupament comunitari, gesti\u00f3 de qualitat professional\u00a0i venda de subscripci\u00f3\u00a0per tenir suport, formaci\u00f3 i serveis d&#8217;integraci\u00f3. Al mateix temps esponsoritza el Projecte Fedora i CentOS i avui s\u00f3n els principals aportadors de codi i recursos humans a Linux.<\/p>\n<p>Geeknet \u00e9s accionista de\u00a0<a href=\"http:\/\/www.thinkgeek.com\/\">ThinkGeek<\/a>, una botiga en l\u00ednia que us recomano de visitar\u00a0abans de Reis. VA Research va comen\u00e7ar les activitats venent ordinadors amb Linux, i VA Linux es va acabar convertint en VA Software, posteriorment en SourceForge i, finalment, GeekNet, fins que el\u00a02012 va vendre Slashdot, SourceForge i Freecode i es va quedar nom\u00e9s amb ThinkGeek.<\/p>\n<p>Per\u00f2\u00a0hi han m\u00e9s formes de fer negoci que tots coneixem. Android \u00e9s el sistema operatiu lliure, per\u00f2 has de comprar un tel\u00e8fon per fer-lo servir, exactament igual que molts encaminadors fan servir Linux com el seu sistema operatiu.<\/p>\n<p>O sistemes que basen el seu model en anuncis (&#8216;ad ware&#8217;) o en donacions dels seus usuaris (&#8216;beg ware&#8217;)<br \/>\nEncara que si voleu desanimar-vos una mica,\u00a0<a href=\"http:\/\/techcrunch.com\/2014\/02\/13\/please-dont-tell-me-you-want-to-be-the-next-red-hat\/\">aquest article<\/a>\u00a0diu que RedHat \u00e9s l&#8217;excepci\u00f3 i que no hi haur\u00e0 mai m\u00e9s un segon \u00e8xit per culpa del sistema econ\u00f2mic del\u00a0codi obert,\u00a0per la manca de capitalitzaci\u00f3 i possibilitats d&#8217;inversi\u00f3 de les empreses de codi obert.<\/p>\n<p><strong>Exemples de programari lliure<\/strong><\/p>\n<p>El primer que a tothom li ve al cap \u00e9s Linux. Fa algunes setmanes explicava que el nom en bona llei \u00e9s GNU\/Linux perqu\u00e8 es va desenvolupar gr\u00e0cies a les llibreries GNU, per\u00f2 hi ha m\u00e9s sistemes operatius lliures, el DSB i l&#8217;OpenSolaris.<\/p>\n<p>-Els entorns gr\u00e0fics KDE i Gnome que es fan servir a Linux.<\/p>\n<p>-El projecte Mozilla, que podem trobar a totes les plataformes els seus programes Firefox (navegador) o Thunderbird (client de correu).<\/p>\n<p>-L&#8217;aplicaci\u00f3 ofim\u00e0tica OpenOffice, que posteriorment\u00a0derivaria (fork) en el LibreOffice. Inicialment anomenat StarOffice i propietat de Sun, aquesta empresa el va alliberar i cedir a la comunitat.<\/p>\n<p>-I molts m\u00e9s programes i grups de treball que s\u00f3n el punt d&#8217;entrada dels usuaris i els que aglutinen els esfor\u00e7os dels usuaris, com\u00a0<a href=\"http:\/\/softcatala.org\/\" target=\"_blank\">Softcatal\u00e0<\/a>\u00a0(associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre, l&#8217;objectiu b\u00e0sic de la qual \u00e9s fomentar l&#8217;\u00fas del catal\u00e0 a la inform\u00e0tica, internet i les noves tecnologies\u00a0) i\u00a0Caliu.cat (Associaci\u00f3 d&#8217;Usuaris i Usu\u00e0ries de GNU\/Linux en Llengua Catalana).<\/p>\n<p>Si voleu\u00a0aprofundir-hi, podeu llegir el llibre\u00a0&#8216;<a href=\"http:\/\/gent.softcatala.org\/jmas\/swl\/\">Programari lliure: t\u00e8cnicament viable, econ\u00f2micament sostenible i socialment just<\/a>&#8216;,\u00a0\u00f2bviament\u00a0lliure i gratu\u00eft.<\/p>\n<p>Bones festes! Si us heu d&#8217;escalfar el cap pensant regals,\u00a0ja sabeu que qualsevol regal de car\u00e0cter inform\u00e0tic \u00e9s molt ben rebut i que si teniu\u00a0dubtes amb la nova tecnologia que entrar\u00e0 a les llars, podeu enviar preguntes i suggeriments al mail de l&#8217;Internauta o a\u00a0<a href=\"http:\/\/twitter.com\/jjofra\">@jjofra<\/a>\u00a0i amb molt de gust us hi ajudar\u00e9.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/d1pgpw7zkb4oww.cloudfront.net\/whisp32\/12e7\/em\" width=\"50%\" height=\"160\" frameborder=\"no\" scrolling=\"no\"><\/iframe><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=5\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Programari lliure o codi obert?\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tweet &nbsp; Fa poques setmanes parlava dels sistemes operatius i, utilitzant el s\u00edmil amb l&#8217;anatomia humana, deia que podrien \u00e9sser com l&#8217;esquelet. Doncs clarament el software \u00e9s el sistema neurol\u00f2gic i encara m\u00e9s concretament, el cervell. Com tothom sap el<span class=\"ellipsis\">&hellip;<\/span><\/p>\n<div class=\"read-more\"><a href=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=5\">Read more <span class=\"screen-reader-text\">Programari lliure o codi obert?<\/span><span class=\"meta-nav\"> &#8250;<\/span><\/a><\/div>\n<p><!-- end of .read-more --><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-5","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"aioseo_notices":[],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/20141226-programari-lliure.jpg?fit=474%2C284&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/6"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}