{"id":771,"date":"2015-07-03T07:31:07","date_gmt":"2015-07-03T06:31:07","guid":{"rendered":"http:\/\/pensalla.cat\/?p=771"},"modified":"2015-07-10T18:10:10","modified_gmt":"2015-07-10T17:10:10","slug":"diccionari-casola-dinformatica-cap-4-els-discs-durs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pensalla.cat\/?p=771","title":{"rendered":"Diccionari casol\u00e0 d\u2019inform\u00e0tica (cap 4) &#8211; Els discs durs."},"content":{"rendered":"<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=771\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Diccionari casol\u00e0 d\u2019inform\u00e0tica (cap 4) - Els discs durs.\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script><div>&nbsp;<\/div>\n<div>Segueixo amb els perif\u00e8rics del nostre ordinador, i avui parlar\u00e9 del disc dur.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><b>Qu\u00e8\u00a0\u00e9s un disc dur?<\/b><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>\u00c9s un sistema de mem\u00f2ria de magatzematge magn\u00e8tic, inventat per IBM el 1954, que guarda la informaci\u00f3, fins i tot quan es desconnecta (\u00e9s un medi no vol\u00e0til), per contra l\u2019altra mem\u00f2ria, la mem\u00f2ria RAM de l\u2019ordinador quan s\u2019apaga perd el seu contingut.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Abans del disc dur la informaci\u00f3 es guardava en targetes perforades, cintes magn\u00e8tiques i disquettes o floppies, discos flexibles en els\u00a0quals el cap\u00e7al magn\u00e8tic tocava la superf\u00edcie\u00a0magn\u00e8tica del disquette, com a les cintes magn\u00e8tiques. El disc dur, com el seu nom indica \u00e9s una o m\u00e9s superf\u00edcies dures i uns cap\u00e7als magn\u00e8tics que es diuen actuadors\u00a0que es mouen tots junts en un sol bra\u00e7 cap al lloc del disc a on hi han les dades que ha de llegir (o escriure) sense arribar a tocar mai la superf\u00edcie del disc.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Es van comen\u00e7ar a comercialitzar el 1956 i van ser com\u00fa trobar-los a un ordinador al mercat inform\u00e0tic a comen\u00e7ament dels 60\u2019s. Avui en dia nom\u00e9s existeixen tres empreses que fabriquen discs durs: Western Digital, Seagate (40-45% per cada una) i Toshiba amb molt menys quota de mercat.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Pels curiosos de mena, aneu a veure aquest <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/File:Harddrive-engineerguy.ogv\" target=\"_blank\">v\u00eddeo de com funciona un disc dur,<\/a> est\u00e0 molt ben fet.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-776\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?resize=534%2C301\" alt=\"27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9\" width=\"534\" height=\"301\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?w=534&amp;ssl=1 534w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?resize=300%2C169&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?resize=100%2C56&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?resize=150%2C85&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?resize=200%2C113&amp;ssl=1 200w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/27D5D351-05BF-4A15-AFC3-4320AB342AB9.png?resize=450%2C254&amp;ssl=1 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 534px) 100vw, 534px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>El cap\u00e7al lector est\u00e0 a uns 10 nan\u00f2metres (0,000 000 010 metres)\u00a0de la superf\u00edcie i rep un corrent d\u2019aire a 130 km\/h que fa que no arribi a tocar mai, \u00e9s una meravella mec\u00e0nica.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-780\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?resize=536%2C292\" alt=\"BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C\" width=\"536\" height=\"292\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?w=536&amp;ssl=1 536w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?resize=300%2C163&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?resize=100%2C54&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?resize=150%2C82&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?resize=200%2C109&amp;ssl=1 200w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BAF4AF0D-2E56-405D-B72E-CC82D9FFC50C.png?resize=450%2C245&amp;ssl=1 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 536px) 100vw, 536px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><b>Com funciona?<\/b><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>La informaci\u00f3 s\u2019enregistra sobre una capa magn\u00e8tica a les dues cares del disc i a tots els discos en simultani, si el disc dur t\u00e9 dos discos (\u00e9s a dir quatre cares), la informaci\u00f3 es reparteix entre les quatre cares.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>El disc est\u00e0 fet d\u2019un material no magn\u00e8tic (p. ex. alumini o cer\u00e0mica) i una capa magn\u00e8tica de 10-20 nan\u00f2metres ( = 0,000 000 010 metres), penseu que un full de paper acostuma a fer 0,1 mm. ( 100.000 nm. )<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Els discos m\u00e9s normals, giren a 5.400 rpm, els m\u00e9s r\u00e0pids a 7.200 rpm i els ultra r\u00e0pids a 15.000 rpm, penseu que els primers discos giraven a 1.200 rpm, com m\u00e9s r\u00e0pid gira el disc, m\u00e9s r\u00e0pid s\u2019accedeix a la informaci\u00f3.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>L\u2019enregistrament i la lectura es fa en blocs que \u00e9s la unitat m\u00ednima de lectura \/ escriptura. \u00c9s un dispositiu d\u2019acc\u00e9s aleatori, vol dir que no cal accedir-hi de forma seq\u00fcencial (com es fa en un disc de m\u00fasica), la lectura es fa per mitj\u00e0 del cap\u00e7al magn\u00e8tic que \u2018vola\u2019 a pocs nan\u00f2metres de la superf\u00edcie (imagineu el que pot fer un petit copet a l\u2019ordinador que desestabilitzi els cap\u00e7als i els faci tocar a la superf\u00edcie del disc, \u00e9s el que s\u2019anomena head crash i que si alg\u00fa l\u2019ha sentit, li quedar\u00e0 per sempre a la mem\u00f2ria \ud83d\ude09 \u00a0\u00e9s pitjor que el soroll del guix a la pissarra.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Un disc dur est\u00e0 herm\u00e8ticament tancat, per reparar-los i mantenir les condicions internes de netedat d\u2019un disc dur quan s\u2019obra, les empreses de reparaci\u00f3 de discos durs tenen una C\u00e0mera Neta (nivell 100) a on no hi pot haver m\u00e9s de 300 part\u00edcules amb un di\u00e0metre m\u00e0xim de 0,3 micres per cada peu c\u00fabic d\u2019aire.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><b>Les principals caracter\u00edstiques d\u2019un disc dur:<\/b><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<ul>\n<li><b>la capacitat<\/b> (ara estem pels terabytes, un terabyte s\u00f3n 1000 GBytes o un mili\u00f3 de megabytes)<\/li>\n<li><b>la velocitat<\/b> d\u2019acc\u00e9s que \u00e9s el temps que necessita per qu\u00e8 el cap\u00e7al lector arribi al lloc, m\u00e9s el temps de llegir el contingut, m\u00e9s el temps per transmetre el contingut. Com m\u00e9s r\u00e0pid \u00e9s el disc ( rpm ) m\u00e9s baixa \u00e9s la velocitat d\u2019acc\u00e9s.<\/li>\n<li><b>la interf\u00edcie<\/b> de connexi\u00f3 del disc a l&#8217;ordinador\n<ul>\n<li>PATA (parallel ATA, el seu \u00fas va cap avall)<\/li>\n<li>SATA (serial ATA, els que m\u00e9s es fan servir)<\/li>\n<li>USB<\/li>\n<li>SCSI (parallel SCSI)<\/li>\n<li>SAS (serial attached SCSI)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li><b>la fiabilitat<\/b> d\u2019un disc dur, que la dona el fabricant amb el valor MTBF (mean time between failures = temps mitj\u00e0 entre fallades) que est\u00e0 entre 50.000 i 500.000 hores, si tingu\u00e9ssim l\u2019equip en marxa 24 hores, i tenint en compte que l\u2019any t\u00e9 8,760 hores, la divisi\u00f3 ens d\u00f3na una mica m\u00e9s de 5 anys <b>de mitja<\/b>, per\u00f2 recordeu all\u00f2 de la persona que es menja un pollastre i la que no se\u2019n menja cap, la mitjana \u00e9s que es mengen mig pollastre cadasc\u00fa, per\u00f2 n\u2019hi ha un que es morir\u00e0 de gana i un disc que fallar\u00e0 abans d\u2019hora.\u00a0Per detectar els problemes de funcionament es va inventar el protocol SMART (\u00a0Self-Monitoring, Analysis and Reporting Technology ) per detectar l\u2019estat d\u2019un disc dur i predir la seva fallada.<\/li>\n<li><b>la mida<\/b>: les dues mides m\u00e9s usades avui en dia s\u00f3n 2,5\u201d per port\u00e0tils i 3,5\u201d per ordinadors de sobretaula.<\/li>\n<li><b>el pes<\/b>, ja s\u2019han fabricat discs durs de 62 grams, els m\u00e9s \u2018normals\u2019 de 3,5\u201d per equips de sobretaula pesen uns 400-600 grams i els de 2,5\u201d per port\u00e0tils pesen uns 115 grams.<\/li>\n<\/ul>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Per cert, si voleu llegir una gran i t\u00e8cnica discussi\u00f3 sobre si un disc dur pesa m\u00e9s quan est\u00e0 ple, aneu a <a href=\"http:\/\/physics.stackexchange.com\/questions\/31326\/is-a-hard-drive-heavier-when-it-is-full\" target=\"_blank\">Physics<\/a>, nom\u00e9s per fer-vos un aperitiu, mireu la f\u00f2rmula de l\u2019energia potencial d\u2019una parella de dipols magn\u00e8tics:<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BA77CC02-D8BF-4940-A09F-F2370B0354F2.png\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-779\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BA77CC02-D8BF-4940-A09F-F2370B0354F2.png?resize=199%2C66\" alt=\"BA77CC02-D8BF-4940-A09F-F2370B0354F2\" width=\"199\" height=\"66\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BA77CC02-D8BF-4940-A09F-F2370B0354F2.png?w=199&amp;ssl=1 199w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BA77CC02-D8BF-4940-A09F-F2370B0354F2.png?resize=100%2C33&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/BA77CC02-D8BF-4940-A09F-F2370B0354F2.png?resize=150%2C50&amp;ssl=1 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 199px) 100vw, 199px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Si voleu ampliar la capacitat del disc dur del vostre ordinador el primer que haureu de fer \u00e9s saber si es pot canviar el que teniu o si teniu lloc per afegir-ne un altre disc dur. Excepte que tingueu un port\u00e0til molt modern i molt petit no tindreu problemes per canviar-lo, fixeu-vos en la mida (els m\u00e9s normals s\u00f3n discs de 2,5\u201d i 3,5\u201d) i el tipus d\u2019interf\u00edcie (SATA normalment).<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Hi ha qui ven kits per substituir el vostre disc dur per una combinaci\u00f3 d\u2019SSD i disc dur per accelerar el vostre ordinador.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Com veieu, \u00e9s un mecanisme molt sensible, per aix\u00f2 la probabilitat de fallada mec\u00e0nica (o electr\u00f2nica) \u00e9s considerable, aix\u00ed que, recordeu el meu mantra, feu c\u00f2pies!<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>\u00c9s un suport magn\u00e8tic, no l\u2019acosteu a un imant potent o b\u00e9 us quedareu sense res (un imant potent pot ser el d\u2019un altaveu gran).<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><b>La petita hist\u00f2ria.<\/b><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>El primer disc de la hist\u00f2ria, el 350 RAMAC, tenia la mida de dues neveres, eren 50 discos apilats i s\u2019hi podien guardar 5 MBytes de 6 bits (perdoneu la incorrecci\u00f3).\u00a0A la foto teniu un disc dur IBM Model 350, de 5 MBytes, de finals del 1957.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-778\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=527%2C700\" alt=\"4368314810_b4d271a00b_o\" width=\"527\" height=\"700\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?w=527&amp;ssl=1 527w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=226%2C300&amp;ssl=1 226w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=100%2C133&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=150%2C199&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=200%2C266&amp;ssl=1 200w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=300%2C398&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/4368314810_b4d271a00b_o.jpg?resize=450%2C598&amp;ssl=1 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 527px) 100vw, 527px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Als 60 i 70 els discos removibles de 2 a 5 MBytes de 14&#8243; eren l\u2019est\u00e0ndard, vegeu-ne la imatge:<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-777\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05.jpg?resize=220%2C87\" alt=\"957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05\" width=\"220\" height=\"87\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05.jpg?w=220&amp;ssl=1 220w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05.jpg?resize=100%2C40&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05.jpg?resize=150%2C59&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/957A88C2-C95F-4D8B-BB9F-ADCCE992EB05.jpg?resize=200%2C79&amp;ssl=1 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 220px) 100vw, 220px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>A finals del 70 ja es podien trobar discos de 25 MB i als anys 80, discos de 50 i 80 MB, la imatge \u00e9s d\u2019un disc removible de 200 MB, sense la carcassa.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-775\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF.jpg?resize=220%2C183\" alt=\"5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF\" width=\"220\" height=\"183\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF.jpg?w=220&amp;ssl=1 220w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF.jpg?resize=100%2C83&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF.jpg?resize=150%2C125&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/5C7E6184-7F4D-4550-916E-9A951269EDBF.jpg?resize=200%2C166&amp;ssl=1 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 220px) 100vw, 220px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Al 73, IBM produeix els discos winchester, un concepte revolucionari, b\u00e0sicament NO removibles, que van rebaixar molt el preu i augmentar la capacitat , els discos es fabricaven tancats herm\u00e8ticament, cosa que rebaixava molt les incid\u00e8ncies per pol\u00b7luci\u00f3.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Als 80, quan van sortir els primers PC, es van reduir els discos fins a les 5 \u00bc\u201d, i tenien fins a 10 MBytes de capacitat, encara que no va ser fins a finals del 80 que es van fer est\u00e0ndards a gaireb\u00e9 tots els equips que es venien<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Des de llavors els discos no han fet res m\u00e9s que fer-se m\u00e9s petits, primer a discos 3,5\u201d, que ara es fan servir a ordinadors de sobretaula o servidors, i despr\u00e9s a discos de 2,5\u201d que s\u00f3n els que es fan servir als ordinadors port\u00e0tils, han anat augmentant la seva capacitat fins a 3-4 TeraBytes (un mili\u00f3 de vegades m\u00e9s capacitat) \u00a0i baixar el temps mitj\u00e0 d\u2019acc\u00e9s (AAT) a pocs milisegons.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><b>El seu futur.<\/b><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Els discs durs tenen fosc el seu futur per l\u2019aparici\u00f3 del que s\u2019anomenen SSD\u2019s (solid-states drives o discos d\u2019estat s\u00f2lid). Aquests sistemes s\u2019han generalitzat des del 2012, per\u00f2 encara s\u00f3n m\u00e9s cars i de menor capacitat que els discs durs, \u00a0a canvi s\u00f3n molt m\u00e9s r\u00e0pids, m\u00e9s lleugers i molt menys propensos a avaries.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Tots els nous dispositius, tauletes, tel\u00e8fons, rellotges, etc. ja venen amb discs durs SSD.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Si voleu augmentar de forma important la velocitat del vostre ordinador, proveu a substituir el disc dur per un SSD o b\u00e9 a afegir un disc SSD a on tenir el sistema operatiu i la informaci\u00f3 que m\u00e9s es necessita llegir. D\u2019aquesta forma millorareu l\u2019arrancada de l\u2019ordinador, quan ha de llegir el sistema operatiu, i l\u2019acc\u00e9s als vostres arxius de m\u00e9s \u00fas, mentre que podeu deixar els grans arxius de m\u00fasica o v\u00eddeo en un disc dur tradicional.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>La rebaixa de costos dels SSD\u2019s els ha deixat com a reis en el mercat de servidors i equips de sobretaula de baix cost.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Avui, el desenvolupament dels discos va cap a augmentar la capacitat (es calcula que arribarem als 12 TB el 2016).<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><b>Els discs durs al n\u00favol.<\/b><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Una altra manera d\u2019ampliar la capacitat d\u2019emmagatzematge \u00e9s fer servir un disc dur al n\u00favol, com el que venen Dropbox, GoogleDrive, iCloud, Amazon i tant d\u2019altres que ofereixen aquest servei.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Alguns serveis el que fan \u00e9s sincronitzar el contingut total o parcial del nostre disc al n\u00favol, aix\u00f2 no amplia la nostra capacitat, per\u00f2 d\u2019altres ens ofereixen capacitat addicional per tenir documents, m\u00fasica, v\u00eddeos, etc. o b\u00e9 com a sistema de c\u00f2pia de seguretat o sigui que, indirectament, tamb\u00e9 ampliem la nostra capacitat total d\u2019emmagatzematge.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>Encara que la fiabilitat del disc dur al n\u00favol \u00e9s molt elevada, no oblideu que tamb\u00e9 cal tenir un sistema de seguretat o c\u00f2pia, no us refieu al 100% dels prove\u00efdors per molt importants que siguin.<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-782\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=600%2C831\" alt=\"vintagecomputerads4\" width=\"600\" height=\"831\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?w=600&amp;ssl=1 600w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=217%2C300&amp;ssl=1 217w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=100%2C139&amp;ssl=1 100w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=150%2C208&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=200%2C277&amp;ssl=1 200w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=300%2C416&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/pensalla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/vintagecomputerads4.jpg?resize=450%2C623&amp;ssl=1 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/a><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><em>anunci d\u2019un disc dur de 10 MBytes (5 fixes + 5 removibles) del Juliol de 1980, el preu era un sistema reacondicionat, un de nou costava 4.495$ i sempre calia afegir la controladora de disc que costava 1.495$<\/em><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>despr\u00e8s de publicar l&#8217;article vaig rebre un mail del gran Ricard Vaqu\u00e9, un dels iniciadors del domini.ct que us reprodueixo, amb la meva resposta, per ampliar el contingut de l&#8217;article<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div><em>ei Joan!<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>interessant com sempre. Per\u00f2 em queda un dubte: quines desavantatges tenen els discos durs de 2,5\u2019\u2019 per qu\u00e8 no els fabriquin ja tots en aquest format? Jo tinc discos de 3,5 i de 2,5 i no hi veig la difer\u00e8ncia (al contrari, que la portabilitat i mida s\u00f3n avantatges obvies). S\u00f3n menys fiables? Mes lents? M\u00e9s cars de fabricar?<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>Una abra\u00e7ada,<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>Ricard Vaqu\u00e9<br \/>\n&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<br \/>\nEstudi Vaqu\u00e9, disseny i fotografia<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>www.vaque.com<br \/>\nwww.facebook.com\/Estudi.Vaque<br \/>\ninfo@vaque.com \u00b7 T. 668 886 994<br \/>\n<\/em><\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>Hola Ricard<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>no \u00e9s un problema de fiabilitat, com tu dius, els de 2,5&#8243; s\u00f3n m\u00e9s petits i per tant hi cap menys informaci\u00f3, i es perd la part m\u00e9s gran, la part exterior del disc, tamb\u00e9 s\u00f3n m\u00e9s baixets el que vol dir que hi caben menys plats de discos un a sobre l&#8217;altre<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>estan fets per estalviar energia, aix\u00ed que s\u00f3n m\u00e9s lents perqu\u00e8 si els fan tan o m\u00e9s r\u00e0pids que els grans de 3,5&#8243; consumeixen m\u00e9s energia, cosa que no interessa si tens un port\u00e0til, i dissipen m\u00e9s calor, tampoc gens desitjable en un port\u00e0til, especialment quan el tens sobre les cames.<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>si et fixes, no hi ha discs durs de 3,5&#8243; portables sense font d&#8217;energia (transformador, vaja) perqu\u00e8 consumeixen m\u00e9s, els discs durs portables que agafen l&#8217;energia de l&#8217;ordinador s\u00f3n de 2,5&#8243;<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>ja veur\u00e0s els n\u00fameros, recordes la f\u00f3rmula de l&#8217;\u00e0rea de la circumfer\u00e8ncia? A = \u03c0R<sup>2<\/sup><\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>1) suposem que un disc t\u00e9 0,5&#8243; al mig no aprofitables, com el DVD que t\u00e9 un forat, aix\u00f2 \u00e9s una \u00e0rea de: 3,14 * (0,5 \/ 2)<sup>2<\/sup>= 0,1962 polsades quadrades<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>2) la superf\u00edcie d&#8217;un disc de 2,5&#8243; = 3,14 * (2,5 \/ 2)<sup>2<\/sup>= 4,9062, si li restem la part no aprofitable = 4,71 polsades quadrades<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>3) la superf\u00edcie d&#8217;un disc de 3,5&#8243; = 3,14 * (3,5 \/ 2)<sup>2<\/sup>= 9,6162, si li restem la part no aprofitable = 9,42 polsades quadrades<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>ho sigui que un disc una mica m\u00e9s petit nom\u00e9s t\u00e9 la meitat de superf\u00edcie per enregistrar dades !!!<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>la fiabilitat \u00e9s la mateixa, la ind\u00fastria ha aconseguit uns discs durs molt fiables, de fet, si pensem en el seu funcionament, \u00e9s un miracle que no s&#8217;espatllin m\u00e9s i suposo que per m\u00e0rqueting han de ser una mica m\u00e9s cars, per\u00f2 no perqu\u00e8 siguin molt m\u00e9s complicats ni miniaturitzats, si parlem dels m\u00e9s petits potser si, per\u00f2 els de 2,5&#8243; els fan com a xurros.<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<p>apali !!<\/p>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div>&nbsp;<\/div>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=771\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"jjofra\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Diccionari casol\u00e0 d\u2019inform\u00e0tica (cap 4) - Els discs durs.\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"none\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"autoLANGauto\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"pensalla.cat\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tweet &nbsp; Segueixo amb els perif\u00e8rics del nostre ordinador, i avui parlar\u00e9 del disc dur. &nbsp; &nbsp; Qu\u00e8\u00a0\u00e9s un disc dur? &nbsp; \u00c9s un sistema de mem\u00f2ria de magatzematge magn\u00e8tic, inventat per IBM el 1954, que guarda la informaci\u00f3, fins<span class=\"ellipsis\">&hellip;<\/span><\/p>\n<div class=\"read-more\"><a href=\"https:\/\/pensalla.cat\/?p=771\">Read more <span class=\"screen-reader-text\">Diccionari casol\u00e0 d\u2019inform\u00e0tica (cap 4) &#8211; Els discs durs.<\/span><span class=\"meta-nav\"> &#8250;<\/span><\/a><\/div>\n<p><!-- end of .read-more --><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-771","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"aioseo_notices":[],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=771"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/771\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pensalla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}