El 23 d’abril del 2017, Sant Jordi, els copropietaris dels drets de les patents del software, Thomson (ara Technicolor) i Fraunhofer IIS, un organisme de recerca alemany que agrupa 58 instituts (l’IIS és l’Institut pels Circuits Integrats) i que són els creadors de l’MP3, van anunciar que deixaven de llicenciar el software que permet reproduir arxius MP3 perquè havia caducat la darrera patent inclosa en el software.
Però calma, els vostres mp3 seguiran funcionant anys i anys, els fabricants de dispositius no poden llicenciar el producte però, si ja són llicenciataris, poden seguir fent servir la llicència que tenen i els reproductors de software seguiran funcionant.
Què és l’MP3?
L’mp3 és un còdec (Codificador – Descodificador) d’àudio digital que comprimeix arxius d’àudio amb pèrdues i, com el seu nom indica serveix per codificar àudio comprimit amb pèrdua de qualitat en el menor espai possible amb bona qualitat, però en paraules normals, l’MP3 és el sistema més universal de tenir arxius d’àudio en els nostres dispositius sense que ens ocupin molt espai.
MP3 és l’abreviació de MPEG-1 Audio Layer 3, i MPEG és l’abreviatura de Moving Picture Experts Group.
L’MP3 permet taxes de bits des de 32 kbps fins a 320 kbps i es considera que a partir de 128 kbps la qualitat és similar a la d’un CD però només necessita un 10% de l’espai que necessita un arxiu de CD.
Exemples amb la cançó ‘Walk on the Wild Side’, que dura 4’13” :
|
tipus d’arxiu
|
taxa
|
mida en MB
|
|
AIFF
|
cd
|
44,6
|
|
MP3
|
128 kbps
|
3,9
|
|
|
192 kbps
|
5,8
|
|
|
256 kbps
|
7,8
|
|
AAC.m4a
|
128 kbps (com mp3 160)
|
4,0
|
|
Apple Losless.m4a
|
|
21,6
|
El desenvolupament de l’MP3 va començar a finals del 80 al Fraunhofer IIX, l’extensió .mp3 es va utilitzar per primera vegada el 1995, i va començar a competir amb el RA (Real Audio) però la seva generalització va venir de la mà de Napster, el sistema de compartició d’arxius d’àudio. El primer any, el Fraunhofer va ingressar 1,2 milions d’euros en patents, els deu primers anys, 26,1 milions.
Sembla que la idea inicial era vendre el sistema de codificació d’MP3, però un estudiant australià va comprar el software fent servir una targeta de crèdit robada i va publicar el software per tothom qui el volgués fer servir el software. Els fabricants aviat es van adonar de la possibilitat de fer dispositius de hardware, els famosos reproductors MP3, el més famós dels quals és l’iPod.
Avui dia els serveis de streaming o les teles o ràdios digitals ja fan servir els codecs AAC, que està a pràcticament tots els telèfons o el futur MPEG-H amb so immersiu.
L’AAC (Advanced Audio Coding) també és un format d’àudio amb pèrdua també desenvolupat pel Fraunhofer IIS conjuntament amb AT&T, Nokia, SOny i Dobly i és la base de l’MPEG-4, el 3GPP i el 3GPP2 així com el format principal d’Apple pels iPods i l’iTunes i tenen l’extensió .mp4 (MPEG-4) .m4a (MPEG-4 àudio) o .m4p (MPEG-4 protegit).
Al CES del 2017 de Las Vegas els de Fraunhofer IIS van presentar les versions finals de l’MPEG-H, ja llestes per la sortida al mercat el 2018 amb la intenció d’aconseguir so 3D a les nostres cases, ja que el sistema permet fins a 64 canals d’altaveus!
Què fer?
Si codifiqueu, podeu fer-ho amb un altre mètode, per exemple AAC, però vigileu que després el pugueu reproduir en els vostres dispositius.
iTunes és un bon codificador d’arxius AAC, així com era un fatal codificador d’arxius mp3.
Com convertir?
No és aconsellable convertir arxius mp3 a un altre mètode de codificació perquè és un format amb pèrdues, però si no teniu una orella molt fina, molt fina, no us adonareu.
Via web, sense descarregar cap programa, els de Convertio us faran la feina de pràcticament qualsevol format d’àudio a qualsevol altre format.
I no hi penseu gaire, l’mp3 té encara molta vida al davant.
