La tecnologia també és cosa de nenes.

Com es transmeten les dades? (II)

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTV: Com es transmeten les dades, segona part, en versió vídeoàudio i/o text
Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Com es transmeten les dades (II).

El Wimax

El Wiimax (Worlwide Interoperability for Microwave Access) és una tecnologia més potent que el wifi i dóna accés a Internet d’altres prestacions. Aquí la fan servir els d’Anxanet i també els d’Iberbanda i pot donar cobertura a un barri o poble perquè pot arribar fins a 30 km.

És un sistema per comunitats a les quals és difícil o car cablejar, però requereix un dispositiu a casa per convertir el senyal a WiFi o cable que és el que normalment tenim als nostres dispositius.

3G / 4G / 5G

El 3G és el primer sistema ràpid de transmissió de dades a dispositius mòbils, es va iniciar a fer servir el 2001 Japó, i es va expandir el 2003 a Europa, ajudat per una resolució del Parlament Europeu perquè la cobertura 3G arribés al 80% de la població a finals de 2005. Amb 3G es poden arribar a velocitats de fins a 2 Mbps.

Abans de posar-se en marxa tots recordem que els governs europeus van subhastar l’espectre radioelèctric que necessitaven les operadores per fer arribar el 3G, subhasta que va representar molts milions d’ingressos.

L’evolució per donar resposta a les necessitats de més velocitats es va anomenar 4G, i va introduir força millores tècniques, es va posar en marxa el desembre de 2010 al Japó, i a l’Estat espanyol Vodafone va ser el pioner el maig de 2013. Es poden obtenir velocitats fins a 100 Mbps, però s’han aconseguit fins a 1 Gbps en repòs en sistemes especials, especials perquè des de la seva concepció és un sistema per donar connectivitat en mobilitat. El que l’usuari realment aconsegueix són velocitats de 50/23 Mbps de baixada i pujada, i es poden obtenir màxims de 87 Mbps.

I el que ara està en desenvolupament, perquè mai en tindrem prou de velocitat, és el 5G, que es va mostrar al darrer Mobile del 2016, en sistemes molt grans i que consumeixen molta energia, justament el contrari del que es necessita. Ericsson ha fet proves per demostrar que es pot arribar fins a 5 Gbps. i Huawei vol fer proves el Mundial de Futbol de Rússia el 2018, la resta de mortals, veurem el 5G cap al 2020.

Llegeix la resta d’aquest article …

La tecnologia també és cosa de nenes.

Aquesta setmana passa per l’Internauta Eva Barberà, del moviment Girls in Lab

Més de dos centenars de nenes de més de set anys programant robots, dissenyant aplicacions, creant videojocs, imprimint en tres dimensions i experimentant amb la realitat virtual durant tot un matí. Malauradament, no és encara una imatge gens habitual, però el jove moviment Girls in Labl’aconsegueix amb les seves ‘hackatons’ per a nenes. L’últim Girlshack es va fer el 13 de marçal campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, amb un nou èxit d’assistència i de valoracions positives de part de les participants, els pares que les acompanyaven i els organitzadors: d’una banda GirlsinLab, un grup de dones provinents d’empreses tecnològiques que el febrer de l’any passat van tenir la idea de proposar activitats i accions per a avançar cap a la paritat de sexes en el camp tecnològic i científic, i, d’una altra banda, en aquesta ocasió també el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF.

‘Ens vam preguntar què passava, quins factors socials, culturals, educatius… hi havia implicats en la poca presència i visibilitat de les dones en ciència i tecnologia’, explica Eva Barberà: ‘Vam veure que hi havia molts estereotips que començaven a marcar-se a partir dels deu anys en les nenes, dins l’escola, dins la família… Des d’aquesta edat comencen a veure la tecnologia com un món molt masculí i difícil, també, que no és el seu camí a seguir.’ L’objectiu de Girls in Lab és, doncs, d’acostar les nenes a la tecnologia i inspirar-les perquè s’hi interessin des de petites i hi perdin la por. ‘Perquè creiem que és una àrea de futur, de creixement a escala mundial –comenta Barberà–, on la dona ha de ser representada no sols com a consumidora, que ja ho és, sinó com a productora.’

Tot i reconèixer que la paritat en la indústria tecnològica requereix un esforç social i cultural de tothom, amb l’ajut clau de l’escola, els tres Girlshacks organitzats fins ara han estat molt reveladors per a totes les parts implicades: ‘En aquesta última “hackaton” vaig poder fer fotos i realment quan enfocaves l’objectiu i veies les nenes somrient, gaudint i ensenyant les unes a les altres el que acabaven de fer o rebent la felicitació dels pares, tot plegat et feia sentir que pagava molt la pena l’esforç.’