Wifi: unes xarxes omnipresents amb molt de futur.

Les millors eines per a gestionar contrasenyes.

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTV: estratègies i eines per a gestionar contrasenyes, en versió vídeoàudio i/o text

Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Les millors eines per a gestionar contrasenyes.

 

A l’Internauta hem parlat moltes vegades de les contrasenyes i, cada cert temps surten notícies que parlen de la gran quantitat, normalment milions, de contrasenyes robades, aquests dies es parla que un hacker rus n’ha aconseguit més de 272 milions ( Reuters i Computerworld ) i que ven per 1 $.

Avui intentarem parlar de com gestionar les nostres contrasenyes, no, no hi ha solució si al proveïdor a qui li heu donat la vostra li prenen, però intentarem que no se us oblidin i que si us les prenen, minimitzeu els danys.

A més, intentarem fer bondat i tenir unes contrasenyes que compleixin totes els requeriments que alguns llocs posen, encara que, si fem cas als tècnics de seguretat, i de vegades val la pena fer-los cas, el millor seria tenir una contrasenya diferent per cada lloc a on ens volem connectar, però això seria demanar massa.

Estratègia

Jo he fet quatre categories de contrasenyes, segons les vostres necessitats podeu reduir-les a tres, però això i què hi poseu a cada categoria ja és molt personalitzable, preneu aquesta estratègia com a una idea segur que millorable.

Contrasenyes d’estar per casa

Són les que posem a llocs que no poden fer-nos malbé ni la nostra reputació ni ens poden deixar sense diners, per exemple el codi d’usuari de la subscripció a Vilaweb, el de Netflix, el de la companyia de telefonia, d’aigua o de gas o electricitat, els llocs a on heu comprat un programa i us han obligat a donar les vostres dades, vaja tots aquests llocs que us demanen un codi d’usuari i una contrasenya però que si us la prenen no passarà res greu.

Insisteixo, sereu vosaltres qui haureu de posar cada una de les vostres contrasenyes a la categoria que per vosaltres sigui la més encertada.

Llegeix la resta d’aquest article …

Wifi: unes xarxes omnipresents amb molt de futur.

Boris Bellalta, del grup de recerca Wireless Networkings de la UPF, és el convidat d’aquesta setmana a l’Internauta

Les xarxes wifi o sense fils, actualment omnipresents, es van concebre ja fa uns quants anys, a la dècada del 1990, i se’n preveu encara més creixement en el futur immediat. Aquest ús multitudinari també pot significar, paradoxalment, el seu principal enemic si no s’atenen tot un seguit de desafiaments que ara mateix ja es plantegen. Ho sap ben bé el professor Boris Bellalta, coordinador del grup de recerca en Wireless Networkings de la Universitat Pompeu Fabra. En el terreny de les xarxes sense fils, un dels problemes que es pronostiquen és la congestió: ‘Els anys vinents la wifi ha d’ésser capaç de donar més capacitat de transmissió i més dades, per a cobrir la demanda en augment de vídeo, realitat virtual i jocs en xarxa.’ A l’absorció d’aquest nou trànsit de dades, cal afegir-hi un altre envit, el de la coexistència: ‘Si ara tothom instal·la un punt d’accés o més a cada habitatge, pels carrers…, ens trobarem que l’espectre útil és petit i que hi ha congestió de punts d’accés wifi. La manera de gestionar-ho és complexa i pot ésser una de les causes que faci que l’èxit que té la wifi ara es trobi frenat. Al final, l’usuari vol que la xarxa vagi ràpida. Si no és capaç d’això, la wifi fracassarà.’

Cada cinc anys, explica Bellalta, es van definint noves especificacions tecnològiques de la wifi per a mirar de resoldre tots aquests problemes. L’últim estàndard, el 802.11ac, es va enllestir el 2013, i el següent, el 802.11ax, és el que guiarà les xarxes wifi a partir del 2020. L’investigador va una mica més enllà en el temps i preveu que, d’ací a deu anys, es mantingui la dinàmica actual ‘d’evolució contínua del que ja hi ha’. El desafiament principal, pronostica, vindrà de la internet de les coses (IoT), amb tot d’objectes i dispositius connectats: ‘Caldrà pensar què fer amb tota la quantitat de dades que es generin amb l’IoT, perquè podran donar informació avaluable per organismes i empreses, però també podran permetre que les mateixes xarxes s’autooptimitzin i aprenguin depenent de les dades que generen unes altres xarxes o del comportament dels usuaris.’ I conclou, convençut: ‘Pot ser una revolució respecte de com ara es gestionen i s’optimitzen els sistemes de comunicació en general.’