Wifi: unes xarxes omnipresents amb molt de futur.

Boris Bellalta, del grup de recerca Wireless Networkings de la UPF, és el convidat d’aquesta setmana a l’Internauta

Les xarxes wifi o sense fils, actualment omnipresents, es van concebre ja fa uns quants anys, a la dècada del 1990, i se’n preveu encara més creixement en el futur immediat. Aquest ús multitudinari també pot significar, paradoxalment, el seu principal enemic si no s’atenen tot un seguit de desafiaments que ara mateix ja es plantegen. Ho sap ben bé el professor Boris Bellalta, coordinador del grup de recerca en Wireless Networkings de la Universitat Pompeu Fabra. En el terreny de les xarxes sense fils, un dels problemes que es pronostiquen és la congestió: ‘Els anys vinents la wifi ha d’ésser capaç de donar més capacitat de transmissió i més dades, per a cobrir la demanda en augment de vídeo, realitat virtual i jocs en xarxa.’ A l’absorció d’aquest nou trànsit de dades, cal afegir-hi un altre envit, el de la coexistència: ‘Si ara tothom instal·la un punt d’accés o més a cada habitatge, pels carrers…, ens trobarem que l’espectre útil és petit i que hi ha congestió de punts d’accés wifi. La manera de gestionar-ho és complexa i pot ésser una de les causes que faci que l’èxit que té la wifi ara es trobi frenat. Al final, l’usuari vol que la xarxa vagi ràpida. Si no és capaç d’això, la wifi fracassarà.’

Cada cinc anys, explica Bellalta, es van definint noves especificacions tecnològiques de la wifi per a mirar de resoldre tots aquests problemes. L’últim estàndard, el 802.11ac, es va enllestir el 2013, i el següent, el 802.11ax, és el que guiarà les xarxes wifi a partir del 2020. L’investigador va una mica més enllà en el temps i preveu que, d’ací a deu anys, es mantingui la dinàmica actual ‘d’evolució contínua del que ja hi ha’. El desafiament principal, pronostica, vindrà de la internet de les coses (IoT), amb tot d’objectes i dispositius connectats: ‘Caldrà pensar què fer amb tota la quantitat de dades que es generin amb l’IoT, perquè podran donar informació avaluable per organismes i empreses, però també podran permetre que les mateixes xarxes s’autooptimitzin i aprenguin depenent de les dades que generen unes altres xarxes o del comportament dels usuaris.’ I conclou, convençut: ‘Pot ser una revolució respecte de com ara es gestionen i s’optimitzen els sistemes de comunicació en general.’