A Facebook i Twitter no els interessa que fem la revolució a través de les seves xarxes.

En moviments indignats com el del 15-M i les seves rèpliques d’Occupy a Nova York i Londres, en la revolució egípcia que va enderrocar el 2011 el règim de Mubàrak, en la lluita neozapatista a Chiapas i en l’acció contra els desallotjaments de la PAH a Barcelona, els blocs i les xarxes socials com Facebook i Twitter han tingut un pes important, especialment per a vehicular la reivindicació col·lectiva. Tots aquests casos han estat àmpliament analitzats per l’investigador i professor Santiago Giraldo Luque al llibre ‘Més enllà de Twitter‘ (Eumo Editorial), on posa un límit a la capacitat d’introduir transformacions socials, polítiques i econòmiques que tenen al capdavall aquestes eines digitals, i alerta de la importància relativa que cal donar-los al si dels moviments socials: ‘Són importants, però crec que presenten un límit que cal marcar amb vista a la presa de posició del moviment que les fa servir i a l’objectiu real que es persegueix, que no ha de ser en cap cas la cerca del “trending topic”, sinó canviar les coses per al benefici de les persones.’ Sense accions estratègiques amb base social i basades en objectius consensuats i lligats a l’exigència de justícia social i de respecte pels drets civils, defensa l’autor, l’impacte d’un TT, per exemple, és reduït. ‘Ni social media ni governs. El canvi és un afer ciutadà’, diu l’investigador a ‘Més enllà de Twitter’, on també destaca un altre aspecte al qual no es para sovint prou atenció: rere les grans xarxes socials hi ha empreses que cotitzen a borsa i pressionen els governs per treure benefici de les nostres dades i continguts personals. ‘A Facebook i Twitter no els interessa que fem la revolució a través de les seves xarxes’, conclou Giraldo: ‘Estan contents (i s’aprofiten) que la revolució sigui a Twitter, però no més enllà.’