El patrimoni es pot comunicar de manera perfectament contemporània.

Des de fora, el concepte de patrimoni es pot veure com una cosa plena de pols, estàtica i inamovible. Evidentment el tòpic no és real, com demostra per exemple l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) de Catalunya, que fa un esforç més que notable per a tractar el patrimoni de manera contemporània. ‘El 2015 has de donar una visió del patrimoni cultural com la que dónes de la tecnologia, i això implica moltes coses’, explica Albert Sierra, responsable d’innovació de l’ACdPC: ‘Amb eines i un llenguatge actuals es pot parlar perfectament del patrimoni.’ I ho argumenta amb la nova versió de la web de Patrimoni Cultural de la Generalitat, adreçada a públics diferents: el turista que coneix poc o gens el nostre patrimoni cultural; les persones que volen aprofundir-hi; qui vol aprendre més coses d’aquest patrimoni, i també els actors professionals del sector, com agències turístiques, productores que cerquen localitzacions…

Es volen cobrir totes les possibles peticions d’informació del públic amb un nou portal perfectament adaptat a la mobilitat i molt diferent de l’anterior, centrat en les notícies i l’actualitat. ‘La web és del 2015 i no pot basar-se en esquemes de disseny de fa cinc anys, una eternitat a internet. Hem recorregut a un estil molt atractiu per a mostrar qualsevol element de la cultura que es consideri patrimonial: el patrimoni oral, documental, festiu, fílmic i fotogràfic, la gastronomia…’ Sierra exposa la dificultat cada vegada més gran d’arribar a la gent: ‘Els canals estan molt saturats i és dificil que aixequis el dit i et vegin.’ Per això s’ha optat decididament per les xarxes socials com Facebook i Twitter: ‘El dia a dia ens diu que quan busques informació, la trobes: però quan no la busques, la trobes sovint via xarxes.’ Especialment interessant és Isntagram: ‘Ens va perfecte per dos motius: el patrimoni cultural és visualment molt atractiu i a més el públic que sol visitar-lo té un punt de creativitat en si mateix, és creativament actiu.’

En l’entrevista també parla del desafiament que representa captar aquest públic creatiu i exigent, i especialment de fer-lo sortir de Barcelona, una potent marca cultural que eclipsa sovint la resta del patrimoni del país. I acaba parlant del sector a cinc anys vista, en què segurament s’hauran implantat eines digitals que tot just ara es comencen a fer servir, com les recreacions històriques immersives amb tecnologies 3D de creació de videojocs.