La socialització dels mapes

Diccionari casolà d’informàtica – Les pantalles

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTVHistòria i futur de les pantalles, en versió vídeoàudio i/o text

Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Les pantalles

Una nova entrada al nostre diccionari, que teníem una mica oblidat, avui li toca el tema a les pantalles o monitors, aquest dispositiu que gairebé tots els ordinadors porten, excepte els anomenats, força correctament ‘headless’ que són servidors apilats en DataCenters i que una bona part d’ells es dediquen a fer que la Internet funcioni o a publicar webs o blogs.

 El monitor permet interaccionar amb l’l’usuari, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fem, normalment via teclat i, els més espavilats, via ordres de veu o dictat.

 

Història

Ho sé, avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o encara abans, de les bombetes que mostraven l’estat de l’ordinador abans de què existissin els monitors, aquelles coses enormes, amb un gran cul, monocroms i sense possibilitat de gràfics, moltes d’elles amb les lletres de color verd. El cul era per allotjar un tub de rajos catòdics (CRT o Cathode Ray Tube) que era el sistema ‘original’ per dibuixar lletres a la pantalla, per bombardeig d’electrons amb resolucions tan baixes que avui ens farien plorar.

No va ser fins al 1977 que Apple va introduir el primer monitor de color a l’Apple II, i Atari el va seguir el 1979 amb l’Atari 800. Penseu que el cost era tan elevat que es feia servir el televisor de casa com a monitor.

Hem d’esperar a finals dels 80 del segle passat perquè els monitors de color es normalitzin, tinguin un preu assequible i permetin resolucions de 1024*768 punts.

Llegeix la resta d’aquest article …

La socialització dels mapes.

Les noves tecnologies i internet, ho constatem pràcticament a cada programa de l’Internauta, han canviat de soca-rel moltes professions i activitats de lleure. Un d’aquests camps és, sens dubte, el de la cartografia. ‘La geoinformació ha esclatat amb internet, ha fet un canvi radical els últims anys, gràcies sobretot a la socialització dels mapes de la mà de Google: aquesta empresa ha fet que la manera de concebre i consumir la informació geogràfica hagi canviat del tot.’ Qui parla és Sergio Anguita, cap de l’àrea de Geotecnologies de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Si bé al principi institucions com aquesta estaven molt enfocades a un públic més professional, avesat a unes tasques molts tècniques i especialitzades, el fet que els mapes i tota la geoinformació s’hagin estès enormement a través d’internet ha comportat que també l’Institut, per exemple, hagi de repensar la manera d’oferir-los i d’acostar-los als usuaris del segle XXI.