El monitor permet interaccionar amb l’l’usuari, li ensenya les dades que introdueix i el resultat de les feines o peticions que li fem, normalment via teclat i, els més espavilats, via ordres de veu o dictat.

Història

Ho sé, avui trauré a passejar el meu dinosaure per parlar de les primeres pantalles o encara abans, de les bombetes que mostraven l’estat de l’ordinador abans de què existissin els monitors, aquelles coses enormes, amb un gran cul, monocroms i sense possibilitat de gràfics, moltes d’elles amb les lletres de color verd. El cul era per allotjar un tub de rajos catòdics (CRT o Cathode Ray Tube) que era el sistema ‘original’ per dibuixar lletres a la pantalla, per bombardeig d’electrons amb resolucions tan baixes que avui ens farien plorar.

No va ser fins al 1977 que Apple va introduir el primer monitor de color a l’Apple II, i Atari el va seguir el 1979 amb l’Atari 800. Penseu que el cost era tan elevat que es feia servir el televisor de casa com a monitor.

Hem d’esperar a finals dels 80 del segle passat perquè els monitors de color es normalitzin, tinguin un preu assequible i permetin resolucions de 1024*768 punts.