Tenim l’accés a Internet sempre, o gairebé sempre, al nostre abast, però hem pensat com es transmeten totes aquestes dades?
Avui en dia poca gent fa servir el mòbil únicament amb la funció primigènia, comunicar-se oralment, la majoria es connecta a Internet, segurament heu sentit parlar de 4G, Wifi, ADSL i fibra òptica, però recentment ha entrat amb força una forma de connectar-se més ràpida, el LiFi. Veure’m que vol dir tot això
La fibra òptica
Si intenteu demanar una nova connexió a Internet avui, els comercials de Movistar, que tenen un 75% del mercat, us diran que heu d’instal·lar fibra òptica, que això del ADSL ja només serveix per a aquells llocs a on encara no arriben amb fibra.
Per un costat estan venent un sistema més ràpid i fiable que el vell ADSL, però, sobretot, estan venent allò que moltes vegades els seus competidors no poden oferir, us adjunto un quadre de l’evolució dels 12 darrers mesos de la fibra òptica segons la CNMC (Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia), l’organisme que gestiona i controla el mercat de les comunicacions.
La fibra òptica, físicament, és un filament o fil flexible fet d’algun tipus de vidre o plàstic recobert per un revestiment que pot transportar la llum pel seu interior, un invent modern del 1870 i que en Graham Bell va intentar fer servir amb el fotòfon i que cap als anys 60 del segle XX es va potenciar gràcies a la invenció del làser i la seva capacitat d’emetre llum. Actualment transporta llum que s’emet fent servir làser o LEDs.
Per desfer equívocs mireu el gràfic de la Vikepèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Parts.jpg ) i veureu que la llum NO va en línia recta, va xocant contra el revestiment amb, i això és la part crítica, una reflexió total sense deixar escapar llum i sense pèrdues.
La fibra òptica té una gran amplada de banda, de l’ordre de 10 Gbps i a l’hora de fer instal·lacions és més fàcil pel seu poc pes i volum i la no repercussió d’interferències electromagnètiques perquè no hi ha senyal elèctric sinó que porta llum i això implica moltes menys errades de transmissió, a canvi, el principal inconvenient de la fibra és el cost més elevat dels connectors, les plaques i tots els dispositius necessaris per tenir un circuit de fibra.
Pels qui es preocupen per la seguretat cal esmentar que encara no s’ha trobat el sistema de punxar una fibra òptica.
Les comercialitzacions més normals ens ofereixen fins a 300 Mbps i alguns operadors ja ofereixen transmissions simètriques, és a dir la mateixa velocitat de pujada que de baixada, si voleu saber si teniu cobertura, totes les operadores tenen l’opció de consulta online.
L’adsl
El sistema dominant fins ara era l’ADSL (Asymetrical Digital Subscriber Line) que era el sistema d’aprofitar el parell de coure que arriba, o arribava, a totes les cases, tecnologia inventada el 1988 per Joe Lechielfer per lluitar contra les companyies de cable que havien començat a comercialitzar accés a Internet de banda ampla.
Com la ‘A’ d’asimètric indica, la velocitat de pujada de dades és molt inferior a la de baixada perquè normalment el que enviem, especialment pel teclat, és molt més lent que el que volem rebre.
La velocitat màxima que es pot aconseguir és de 24 Mbps (ADSL2+), i diuen que fins a 30 Mbps si vius al costat de la central.
El satèl·lit
Si no teniu accés ni per Fibra ni per ADSL, encara teniu alternatives i una d’elles és el satèl·lit.
Tècnicament és més fàcil consumir i tenir energia a casa que a l’espai, per això s’envien les dades cap al satèl·lit per una banda de freqüència més alta, que requereix més energia per no perdre senyal, i es reben per una banda més baixa que és menys susceptible a pèrdues de senyal i es pot enviar amb menys energia.
El primer que necessiteu, evidentment, és una antena parabòlica i el seu diàmetre estarà en funció de la zona de cobertura, l’antena de Bar-Sat fa 77 cm de diàmetre i no us serveix la parabòlica de televisió perquè només tenen dispositius per rebre, no emeten.
Podeu aconseguir fins a 22 Mbps de baixada i 6 Mbps de pujada, però vigileu que us poden posar límits al tràfic, encara que gairebé tots us deixen tràfic il·limitat per la nit.
Satconxion ( http://www.satconxion.com/acceso-internet-europa/ ) us dóna servei per 36 €/mes + 6,95 €/mes dels equips, però fins a 10 Gbytes de tràfic, si en voleu més, tenen altres tarifes més cares.
La tecnologia escollida per la Generalitat és la de Tooway ( http://tooway.gccom.cat/ ) comercialitzada per GCCom, i els mateixos 10 gbytes de tràfic costen 45,4 €/mes amb el lloguer dels equips inclòs.
I el serveix rural de BarSat ( http://www.barsat.cat/ ), subvencionat fins al 2012, només us costarà 32,71 €/mes amb les despeses d’instal·lació gratuïtes, però heu de ‘demostrar’ que no teniu accés a cap sistema de banda ample d’ADSL o Fibra.
S’acaba el temps del programa, la propera setmana seguiré explicant com accedir a Internet.
