El Wimax
El Wiimax (Worlwide Interoperability for Microwave Access) és una tecnologia més potent que el wifi i dóna accés a Internet d’altres prestacions. Aquí la fan servir els d’Anxanet i també els d’Iberbanda i pot donar cobertura a un barri o poble perquè pot arribar fins a 30 km.
És un sistema per comunitats a les quals és difícil o car cablejar, però requereix un dispositiu a casa per convertir el senyal a WiFi o cable que és el que normalment tenim als nostres dispositius.
3G / 4G / 5G
El 3G és el primer sistema ràpid de transmissió de dades a dispositius mòbils, es va iniciar a fer servir el 2001 Japó, i es va expandir el 2003 a Europa, ajudat per una resolució del Parlament Europeu perquè la cobertura 3G arribés al 80% de la població a finals de 2005. Amb 3G es poden arribar a velocitats de fins a 2 Mbps.
Abans de posar-se en marxa tots recordem que els governs europeus van subhastar l’espectre radioelèctric que necessitaven les operadores per fer arribar el 3G, subhasta que va representar molts milions d’ingressos.
L’evolució per donar resposta a les necessitats de més velocitats es va anomenar 4G, i va introduir força millores tècniques, es va posar en marxa el desembre de 2010 al Japó, i a l’Estat espanyol Vodafone va ser el pioner el maig de 2013. Es poden obtenir velocitats fins a 100 Mbps, però s’han aconseguit fins a 1 Gbps en repòs en sistemes especials, especials perquè des de la seva concepció és un sistema per donar connectivitat en mobilitat. El que l’usuari realment aconsegueix són velocitats de 50/23 Mbps de baixada i pujada, i es poden obtenir màxims de 87 Mbps.
I el que ara està en desenvolupament, perquè mai en tindrem prou de velocitat, és el 5G, que es va mostrar al darrer Mobile del 2016, en sistemes molt grans i que consumeixen molta energia, justament el contrari del que es necessita. Ericsson ha fet proves per demostrar que es pot arribar fins a 5 Gbps. i Huawei vol fer proves el Mundial de Futbol de Rússia el 2018, la resta de mortals, veurem el 5G cap al 2020.
El LiFi
La propera revolució per accedir a Internet és el Li-Fi, la Internet per les bombetes LED, que encén i apaga moltes vegades per segon la bombeta, bombeta apagada és zero i amb llum és u, i permet velocitats de fins a 500 Mbps! Una ‘nova’ tecnologia que es va començar a estudiar i provar fa 100 anys, però va ser el professor Harald Hass el 2011 quan va demostrar que es podia transmetre a 10 Mbps i la seva empresa, pureLiFi va presentar el primer sistema comercial al Mobile World Congress del 2014.
Amb posterioritat els estudis diuen que es podrà arribar a 800 Mbps o fins i tot a 15 Gbps.
Encara que no satura les ones, això que ens passa quan mirem quines xarxes wifi tenim disponibles i veiem una llista llarguíssima, el LiFi ens obliga a estar més o menys a la vista de la bombeta que emet el llum, com a màxim a 10 metres amb la tecnologia actual i, és clar, si poseu una mà al davant de la bombeta, ens quedem sense connexió:)
El WiFi passiu
El cas contrari d’aconseguir grans velocitats és aconseguir molt poc consum quan es transmeten les dades, especialment per a la Internet de les Coses (IoT) que no es pot permetre que dispositius molt petits requereixin canvis de bateries. Penseu que es calcula que a finals del 2016 hi hauran més de 6.000 milions d’objectes connectats a Internet.
Per això s’està provant el wifi passiu, tecnologia inventada per dos estudiants de la Universitat de Washington, que en lloc de què la ràdio del nostre dispositiu emeti senyal constantment, el que fa és rebotar el senyal rebut amb molt poc consum d’energia, això sí, com a mínim ha d’haver-hi un emissor ’normal’ que els dispositius fan servir per rebre el senyal i rebotar-lo. De moment només fins a 11 Mbps i 30 metres, recordeu que el bluetooth només arriba a 1 Mbps, però tots aquests dispositius transmeten molt poca informació, el més important és no gastar energia i amb aquesta tecnologia es consumeix 10.000 vegades menys que els dispositius wifi i 1.000 vegades menys que el bluetooth.
Ara us toca a vosaltres barallar-vos amb les operadores per tenir el millor servei al millor preu. Bona sort, la necessitareu.