Avui farem honor al nom del programa, “Joan Jofra t’ho resol”, i resoldrem, internàuticament, les tres preguntes que els homes sempre s’han fet: qui som, d’on venim, a on anem?
I les resoldrem explicant les comunitats que s’han creat a Internet per donar sentit a la nostra vida i que tots vosaltres hauríeu de conèixer i, fins i tot, de venerar.
Abans de començar deixeu-me agrair la inspiració per aquest tema que em va donar un genial article de l’Empar Moliner, el 20 d’octubre al diari Ara que es deia ‘La solució definitiva per a la independència!’
Som-hi
Qui som?
Per fer-ho ras i curt, som els seguidors del Monstre d’Espaguetis Volador, en versió anglesa: ‘Flying Spaghetti Monster’, el Déu de l’Església del Pastafarisme, una abreviació de pasta i Rastafari.
Aquesta església, creada el 2005 per Bobby Henderson tenia com a objectiu, en el seu origen, protestar contra la decisió del Consell d’Educació de Kansas de permetre l’ensenyament del disseny intel·ligent o creacionisme. El 2007 es va revocar el permís per ensenyar el creacionisme.
Henderson va argumentar que les seves creences, a on defensava que el suprem creador de l’univers, un monstre amb forma d’espaguetis amb mandonguilles i un apèndix en forma de fideu o noodle, va canviant els resultats científics de les proves de Carboni 14 per despistar a la comunitat científica i argumentava que les seves creences tenien tanta base científica, o potser més, que les dels creacionistes.
L’únic dogma permès a l’església és la negació de tots els dogmes. El pastafarisme està reconegut com a religió als Països Baixos i Nova Zelanda, a on els seus representants estan autoritzats a fer casaments (el primer es va fer el 16 d’abril del 2016)
L’emblema del FSM:
A Àustria és legal fer-se fotos pel permís de conduir amb el barret dels pastafarians, un colador d’espaguetis, en Niko Alm va ser l’impulsor de la idea basat en el fet que a Àustria és legal porta un barret a les fotos oficials si el portes per motius religiosos. Els motius no van ser confirmats per les autoritats austríaques, però en Niko el porta. El 2013 també va ser admès a la República Txeca i a Texas. El 2014 un membre del Town Council de Nova York va prendre jurament amb un colador al cap. El 2015 a Massachusetss i el gener del 2016 a Rúsia.
Si, com espero, voleu seguir aquesta fe, heu de llegir l’Evangeli del Monstre d’Espaguetis Volador, escrit per Henderson i publicat el 2006 a on explica el mite de la creació, els manaments, una guia per evangelitzar als descreguts i la història i la forma de viure dels pastafarians. A Amazon el podeu trobar en versió Kindle i de paper, 8,95 i 12,82 € respectivament, però jo, en contra de les meves creences lectores, penso que l’evangeli s’ha de comprar en versió paper.
Hi podreu llegir la història de com el Capità Pirata Mosey va rebre 10 tauletes de pedra amb els manaments ‘I’d Really Rather you Didn’ts’ que serveixen perquè els fidels, si els segueixen, puguin arribar al cel a on trobaran, entre altres coses, una fàbrica d’strippers i un volcà de cervesa (a l’infern la cervesa està rància i les strippers contagien malalties de transmissió sexual). Per desgràcia, dues de les deu tauletes les va perdre el Capità Mosey quan baixava del Mont Salsa a on les havia rebut, i per això sembla que els seguidors són una mica lleugers, moralment parlant.
Això de fer aparèixer pirates té a veure amb la teoria que va explicar a l’escrit inicial que va fer arribar als membres del Consell d’Educació de Kansas, a on argumentava, per demostrar que la correlació no implica causalitat, que l’escalfament global, els terratrèmols, els huracans i altres desastres naturals són un efecte directe de la disminució del nombre de pirates al món des del 1800, argument que acompanyava d’un gràfic que us adjunto:
(no feu cas del desordre de l’eix de les x, les abscisses)
D’on venim?
Com va dir Darwin, o potser era algú altre, és evident que l’home ve del mono, o era de la patata?
Això és una cosa que els creacionistes no tenen clar, però els de l’acadèmia que, cada any des del 1985 ofereixen els premis ‘Darwin Awards’, ho defensen fins al punt que donen els premis a persones que han contribuït a l’evolució humana, és a dir que la humanitat millora genèticament, quan ells mateixos s’escullen per fer-se de l’evolució via la mort o l’esterilització causada pels seus propis actes.
Els requisits per guanyar el premi són:
- Impossibilitat de reproducció: ‘el candidat ha d’estar mort o ha d’haver quedat estèril’
- Excel·lència: ‘falta de sensatesa manifesta’
- Auto selecció: ‘la causa de la mort ha de ser produïda per un mateix’
- Maduresa: ‘la persona ha d’estar sana mentalment’
- Veracitat: ‘els esdeveniments han de ser verificats’
El candidat al premi és desqualificat si ha provocat la mort de persones innocents que estiguessin a prop seu a l’acte mereixedor del premi.
Us poso grans exemples perquè veieu que la humanitat millora amb l’auto eliminació dels guanyadors dels premis:
El guanyador del 2011 va ser el Sr. Phil Contos, un exmotorista que protestava en una sortida de motos i motoristes sense casc per defensar la llibertat d’anar en moto amb el cap a l’aire quan va frenar, va fer un cavallet, va saltar per sobre el manillar i es va aixafar el cap contra l’asfalt.
El 2014 van nominar a Leonad Tonui i Michael Shikuku, qui s’estaven a Kenya fent-se una selfie amb un elefant salvatge i li van tocar la cara, l’animaló es va enfadar i els va atacar i matar. Us deixo un link amb més històries d’elefants dels premis.
El 1994 van nominar Michael Anderson Godwin, un assassí al qui li van commutar la pena de mort per la de presó perpetua. Quan estava a la presó, assegut a la tassa del vàter, metàl·lica, se li va acudir posar-se a arreglar el seu televisor i quan va mossegar un cable es va electrocutar.
I no només tenen casos actuals, el 1994 es van publicar els Darwin històrics, a on podeu trobar la història, certa segons moltes fonts, de Frederic I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, que el segle XII va marxar a la 3a croada. A l’estiu, després de molts dies de travessar el desert de Turquia, l’exèrcit va arribar al Riu Saleph, ara és el riu Göksu, el rei estava ressec i tenia tanta set que no es va treure l’armadura, va anar al riu a beure, va caure i es va ofegar perquè no podia amb el pes de la seva protecció.
A on anem?
Ara que ja sabem qui som i d’on venim, heu de saber que anem a Asgardia i que, com explica l’Empar Moliner, és la solució definitiva per a la independència!
Asgardia és el projecte d’Igor Asurbeyli, presentat el 12 d’octubre del 2016 a Paris, de construir un país a l’espai, global, unificador i humanitari, que, de moment, serà un satèl·lit que es llençarà el 2017-18 i, encara que els seus habitants, físicament, viuran a la Terra, el seu domicili legal serà al satèl·lit.
En el moment d’escriure aquest article ja tenien 487.000 ciutadans, cosa que el posava a la posició 167 de tots els països del món, per sobre de Malta.
El projecte té uns principis bàsics basats en tres pilars:
- filosofia, el nom prové de la mitologia nòrdica, Asgard era una ciutat als cels, el país dels Déus. Asgardia és una nació completa i independent i la seva base és ‘Pau a l’espai’.
- legalitat, des de l’inici i, especialment, quan Asgardia sigui reconeguda com a nació per l’ONU, els seus esforços aniran cap a protegir les persones i els països, especialment els països en desenvolupament, de les amenaces de l’espai així com utilitzar l’espai per produir nous productes, serveis i recursos financers.
- científic/tècnic, i defineixen el seu objectiu en tres paraules: pau, accés i protecció. De l’espai poden venir amenaces com tempestes solars, asteroides i cometes, escombraries humanes en òrbita, radiacions còsmiques, etc.
Ja ho sabeu, si voleu ser ciutadans d’Asgardia, aquí teniu el link, perquè com explica l’Empar, ‘ens hem de fer asgardícoles en massa … Si ens hi apuntem, tindrem un estat. I si tenim un estat i l’ONU ens reconeix llavors només caldrà enviar Catalunya amb el nostre exèrcit de robots, … ens rendirem immediatament a nosaltres mateixos.’ cosa que em recorda molt aquell acudit de declarar-li la guerra a Andorra i rendir-nos tan aviat facin el primer pas.
