No m’arriba el wifi!

Tweet

 

Quantes vegades hem sentit l’expressió aquesta: ‘no m’arriba el wifi’?

 

Avui intentaré explicar què passa i com podem millorar la nostra connectivitat sense fils a internet, per això començaré pel començament:

 

 

A casa, a la feina, contractem amb les operadores l’accés a internet, bé sigui via adsl, bé sigui via fibra òptica i els hi contractem un CABAL simultani màxim de xxx mbps, 10, 20, 35, 50 o fins i tot de 300 si tenim fibra. Aquest cabal és a la velocitat màxima que rebrem les dades d’una web, d’una pel·lícula, etc. i aquest cabal es reparteix entre tots els usuaris i equips d’una casa, recordeu que les teles, algunes neveres, potser fins i tot els miralls, estan connectats a internet i formen part del grup d’usuaris i dispositius que ‘consumeix’ aquest cabal.

 

Aquest cabal ens arriba via un router o encaminador que, normalment, ens ‘regala’ la nostra operadora.

 

A casa podem connectar-nos al router via un cable d’ethernet, si l’hem instal·lat i amagat prou bé, o via wifi per connectar-nos al router que ens dóna l’accés d’adsl o fibra. Aquest wifi pot estar dins el mateix router o pot ser independent si volem tenir una millor qualitat.

 

Si a casa compartim el cabal d’accés a internet entre tots els humans i entre tots els dispositius, la suma de totes les cases que es connecten a una mateixa central comparteixen el volum màxim d’aquella central.

 

Per contra, als mòbils contractem un VOLUM de dades, també amb les limitacions de velocitat de les connexions mòbils, 3G, 4G, GPRS (fins a 25 mbps del 4G LTE de Movistar o Vodafone o els 17 d’Orange, encara que el nominal són 150 mbps), així que quan hem consumit aquest volum contractat (2 gb, per exemple) o bé tornem a pagar o bé anem desesperadament lents.

 

Fixeu-vos que a casa contractem mbps, és a dir megabits per segon (velocitat), i al mòbil contractem gb, gigabits (volum), per fer una similitud, el cabal seria una aixeta que deixa passar 1 litre per segon, i el volum és una galleda a la qual caben 15 litres.

 

Al mòbil la connexió només és nostra, no la compartim amb la resta d’humans de casa nostra, però compartim la capacitat de l’antena a la qual estem connectats amb tots els usuaris que estiguin connectats en aquell moment (per exemple, abans que hi hagués connexió via wifi al Camp Nou tots els qui anaven al partit havien de compartir la capacitat de les antenes i la xarxa es col·lapsava).

 

 

 

 

Ara que ja sabem com ens connectem a internet i com contractem, quins tipus de wifi existeixen per arribat al nostre router?

 

Els més coneguts són el b / el g / l’n / i l’ac. L’estàndard original és el tipus 802.11, sense lletres, però això era l’original i només permetia velocitats de 2 mbps.

 

Del tipus b, ja no es fabriquen ni dispositius ni routers, però encara n’hi ha molts, donava 11 mbps de velocitat, arribava fins a 40 m, en les millors condicions sense parets, i funcionava a la banda de 2,4 ghz (com el microones o telèfons fixes sense fils).

 

Més endavant va aparèixer el tipus g, fins a 54 mbps, i els mateixos metres i freqüència.

 

Vistes les limitacions, els fabricants van dissenyar el tipus n, fins a 300 mbps ( amb 2 antenes) i fins a 450 mbps (amb 3 antenes), que a la realitat es quedaven en 130 mbps, i que funciona a la banda de 2,4 i de 5 ghz, una banda menys ocupada i, per tant, amb menys interferències (aquesta banda de 5ghz, els routers de movistar li duen, comercialment, ‘plus’)

 

Recentment s’està posant en marxa el tipus ac, fins a 1 gbps, té més cobertura, només funciona a 5 ghz, això vol dir que si no tens tots els dispositius moderns, no et podràs connectar, i poden sumar la capacitat de vàries antenes! Per exemple l’asus triple banda pot arribar fins a 4334 mbps però per ‘només’ 447,92 €

 

 

 

 

Recordeu que el wifi perd capacitat com més lluny està, aquestes velocitats, a més de ser teòriques, només s’aconsegueixen si estem ben a prop, a la que tenim parets o metres entremig, la velocitat va disminuint.

 

 

 

 

Motius perquè no arribi:

 

• estem lluny, com he dit, el wifi té una distància que s’escurça en funció dels obstacles que trobi, així que si estem una mica lluny del repetidor, la resposta més senzilla és que no arriba perquè estem fora del seu abast.
• està mal posat, pot ser que no arribi, simplement perquè està mal orientat
• • si el tenim alt, arribarà més lluny i, viceversa, si el tenim per terra, el seu abast serà inferior
  • si el tenim en un racó, estem reduint el seu abast, millor en una paret plana i, encara millor, al mig de l’habitació (sí, ja sé que això no ho podeu fer 🙂
• tenim obstacles
• • com més portes i parets, pitjor
  • el pladur és el gran enemic dels wifi, una paret de pladur és com la kriptonita pel wifi i no diem si posem l’accés del wifi dins una habitació o armari de pladur, no tindrem connexió.

 

 

 

 

 

El router que posen les operadores és molt senzill, per 78 € podeu tenir un router AC, Asus  que us arribarà gairebé a tots els racons de la casa.

 

 

 

 

Es tracta d’afegir, no substituir, un segon repetidor que agafi el wifi que li arriba i el repeteixi, almenys a on estigui el repetidor ha d’arribar el wifi perquè si no, no pot repetir res, com el cas del segon dibuix.

 

 

 

Aquest sistema agafa el senyal que arriba i el reemet, però si n’arriba poc, encara que la potència del senyal que reemeti sigui bona, només podrem connectar-nos a la velocitat del poc senyal que li arribi.

 

Quan en busquem un hem de vigilar quin tipus de senyal reemet (b/g/n/ac), i si volem que, a més de wifi, tingui connexió ethernet (amb cable).

 

No estem parlant de molts diners, un tp-link ’N’ ens pot costar uns 19,90 € amb tres antenes per velocitats de fins a 450 mbps a 2,4 ghz i 1200 mbps a 5 ghz.

 

 

 

Us trobareu amb un petit problema: s’han d’endollar i això fa que estiguin baixos i disminueix la seva capacitat.

 

 

Si voleu un alta gama, un tp-link ‘AC’ us costarà 68,99 € i té fins a 1750 mbps.

 

 

 

 

Però recordeu que el màxim de velocitat serà el punt més petit de l’embut, així que si teniu una contractada una connexió a internet de 10 mbps, un wifi de 300 no us servirà per a massa cosa.

 

 

 

 

 

• per cable ethernet

 

És el sistema més senzill i més ràpid, però necessitem tirar un cable al pis de dalt o a on sigui que volem fer arribar el senyal, i al final del cable necessitarem un router wifi, fixeu-vos en els dos esquemes, el primer és un cable que envia el senyal del router de l’operadora a un router nostre.

 

 

 

Aquest esquema el podem anar ampliant si tenim molts pisos o molts racons amb difícil cobertura, en el segon esquema veiem que podem anar posant tants routers com vulguem:

 

 

 

 

 

• per cable de corrent (powerline)

 

Amb aquest sistema fem servir els cables del corrent elèctric per portar el senyal d’internet.

 

En necessitem dos (o més), el primer es connecta via cable al router de l’operadora i els següents es connecten als endolls que tinguem a casa als llocs a on volem fer arribar internet.

 

Els de devolo tenen un kit per 129,90, que permet una velocitat de fins a 500 mbps pel cable elèctric, i, una vegada s’ha de repartir, fins a 300 mbps per wifi.

 

És important que els dispositius estiguin a la mateixa línia elèctrica i al mateix limitador de potència que tenim al quadre elèctric de casa.

 

 

 

 

 

Existeixen dispositius més barats si rebaixem prestacions, aquest de tp-link no té wifi, només per 74,95 € fins a 1200 mbps pel cable elèctric, ens pot servir si volem connectar només un ordinador a l’habitació, i si ens quedem curts, sempre podem posar un repetidor de wifi posteriorment.

 

 

 

Això si, us recomano que aneu a marques conegudes, aquest de HooToo, que no els coneix ningú, diuen que no cal descarregar cap SOLFWARE, si ja comencem així … però per 49,99 € tens els dos equips i wifi a 300 mbps, ara, el cable només arriba 100 mbps, així que mai sabreu si és veritat que el wifi arriba a 300.

 

 

Tweet