La setmana passada vaig explicar termes generals en anglès que fem servir cada dia, aquesta vull centrar-me en termes d’Internet, alguns que tots coneixem però que de vegades no ens hem parat a pensar en el seu significat
Web
I el primer és Web, que tos sabem què vol dir, el contingut d’una pàgina que podem veure amb el nostre navegador o, ampliat a World Wide Web, el conjunt de llocs que composen la internet navegable.
Es va adoptar aquest nom, o millor dit, Sir Tim Berners-Lee el va adoptar el 1989, per diferenciar els llocs webs, amb un protocol especial i diferent, dels llocs FTP, el Gopher, el Telnet, etc i ell volia reflectir el seu desig que fos una Teranyina de llocs, que és el que vol dir Web.
World Wide Web, o WWW, no és res més i menys que una Teranyina d’Abast Mundial, i està formada per tres entitats fonamentals:
- l’URL
- l’HTTP i l’HTTPS
- l’HTML
URL
URL són les inicials d’Uniform Resource Locator, o Localitzador Uniforme de Recursos, és una adreça que indica el lloc d’un fitxer o directori a Internet per accedir-hi. Si us hi fixeu, hi ha vegades que només és un directori, i el servidor és el responsable de mostrar el fitxer que correspon i d’altres vegades és el nom exacte d’un fitxer que és el que veureu quan hi accediu.
Tots els llocs d’internet s’accedeixen gràcies a la seva URL, que pot estar formada per un nom de domini (vilaweb.cat) o per una adreça IP (220.14.210.2)
HTTP
L’HyperText Transfer Protocol o Protocol de Transferència d’Hipertext, és el protocol per accedir i intercanviar informació hipertextual i multimèdia al Web. La primera versió que es va utilitzar va ser la 0.9, el 1991, la primera versió és la 1.0 presentat el 1996.
També existeix el protocol HTTPS que és el mateix protocol xifrat amb el sistema SSL pr evitar que la informació, quan viatja, pugui ser vista per qui no és el seu destinatari, recordeu que el Protocol d’Internet (IP) viatja per encaminadors (routers) que nosaltres no podem saber a priori i que poden ser ‘controlats’ per gent amb ganes de xafardejar.
Links
La informació al Web es diu que és hipertextual perquè hi ha links o enllaços dins el seu contingut que et fa anar d’un lloc a un altre.
SSL – TSL
L’SSl o Secure Sockets Layer, Capa de Sòcol Segur (Sòcol o Endoll) , i el seu successor el TSL o Transport Layer Security, Segurtat de la Capa de Transport, són uns protocols que permeten comunicacions segures a Internet gràcies a l’encriptació de les dades.
El sistema d’encriptació es pot fer servir en qualsevol protocol d’Internet, la Web (HTTPS), el correu, l’FTP (SFTP).
HTML
L’HTML és l’acrònim d’Hyper Text Markup Language o ‘Llenguatge de marcat d’hipertext’ i com tots sabeu és el llenguatge que es fa servir a les pàgines web per estructurar textos i relacionar-los en forma d’hipertext.
És molt important que des de l’inici es va dissenyar com un llenguatge que separava molt clarament el contingut de l’aparença, però no va ser fins a la versió 4 de l’HTML que es van introduir els fulls d’estils, els CSS que ja deixaven ben clar què era estil i què era contingut.
CSS
CSS és l’acrònim de Cascading Styel Sheets, o Fulls d’Estils en Cascada, que descriuen la presentació d’un document escrit en un llenguatge de marques, més comunament en HTML.
Dins els CSS es descriuen els elements de presentació com la disposició, els colors i les fonts.
La definició de Cascada fa referència a la inheritància d’un estil per un estil inferior o subordinat, si per exemple definim en l’àmbit superior que el tipus de lletra serà Helvètica, tots els nivells inferiors adoptaran el tipus de lletra Helvètica, excepte que s’indiqui el contrari.
Browser
Un Browser o Web Browser, o Navegador, és l’aplicació de software que fem servir per localitzar, presentar i llegir informació a la WWW.
Els Navegadors més coneguts són el Firefox, l’Internet Explorer, el Google Chrome, el Safari i l’Opera, encara que moltes vegades ens referim al navegador com el ‘Google’ 🙂
Òbviament, el primer navegador va ser desenvolupat per Sir Tim Berners-Lee qui el va anomenar WorldWideWeb i, posteriorment, Nexus.. El primer conegut comercialment, creat per Marc Andressseen, va ser el Mosaic el 1993, un dels primers navegadors gràfics, i al cap de poc temps Andreessen va crear la seva companyia, Netscape, que va presentar el navegador Netsacpe Navigator el 1994 i que va aconseguir el 90% del mercat.
Microsoft va treure l’Internet Explorer el 1995 i el 1988 Netscape va constituir la Mozilla Foundation per produir un navegador de codi obert que acabaria sent el Firefox.
El Safari d’Apple no va aparèixer fins al 2003 i el Chrome de Google el 2008.
“Usage share of web browsers (Source StatCounter)” by Usage share of web browsers (Source Net Applications).svg: arichnad, Daniel.Cardenas, Litehacker – Own work. Licensed under CC BY 3.0 via Commons – https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Usage_share_of_web_browsers_(Source_StatCounter).svg#/media/File:Usage_share_of_web_browsers_(Source_StatCounter).svg
