Si parlem d’esquelets, us sorprendria en un article relacionat amb la informàtica. Però si us pregunto quin és l’esquelet d’un ordinador? Fent un símil amb els vertebrats, és clar! Doncs és el sistema operatiu. Avui en parlarem una mica. No farem gaire història, ens centrarem en els més actuals.
Què és un sistema operatiu?
Per començar, una definició del tema que ens ocupa: el sistema operatiu d’un dispositiu. I ja veureu que no parlarem només d’ordinadors, és el conjunt de programari que controla el funcionament del maquinari i permet que l’usuari o els seus programes s’executin i interaccionin amb el dispositiu.
Si ens imaginem una piràmide on el maquinari sigui a la base, podríem dibuixar els diferents grups de programes així:
Un sistema operatiu té una gran quantitat de tasques assignades. En citaré unes quantes perquè us en feu càrrec: detectar errors dels programes o del maquinari, optimitzar els recursos, gestionar la memòria, gestionar els perifèrics, comunicar-se amb els programes de l’usuari, etc. Però les podem agrupar en les següents categories:
-fer fàcil la utilització de l’ordinador
-utilitzar de manera eficient els recursos i administrar-los
-relacionar o comunicar els perifèrics o dispositius, per exemple gestionar el sistema de fitxers en disc
-gestionar les comunicacions en xarxa
-detectar i recuperar errors
-garantir la seguretat del sistema i de les dades
Sistemes operatius a tot arreu
Suposo que a tots us ha vingut al cap, quan he dit que parlaríem de sistemes operatius, el Windows, l’OS X i el Linux, però encara que són els més coneguts, no són els únics ni els més importants que gestionen els nostres dispositius. D’entrada hem de tenir en compte els SO dels dispositius mòbils com telèfons i pissarretes, l’iOS i l’Android, però també trobareu un sistema operatiu:
-al vostre router o encaminador d’ADSL o fibra òptica, normalment un Linux retallat
-al vostre televisor, els smartTV són ‘llestos’ perquè tenen un sistema operatiu
-al vostre telèfon o pissarreta
-en algunes neveres
-al sistema de domòtica X10 per gestionar la calefacció, l’alarma, els llums i qualsevol cosa que us podeu imaginar de casa vostra
-al vostre cotxe, no sols per a àudio o navegació, el que en diuen ‘infoteinment’ (QNx Car Platform, Google Android Auto Link, Linux CUE, Windows Embeddes 8 i Apple CarPlay), sinó el sistema que els fa funcionar, molt menys conegut i que es diu OSEK/VDX
Pràcticament tots teniu un OSEK al cotxe. Per als curiosos, OSEK és l’abreviatura de ‘Offene Systeme und deren Schnittstellen für die Elektronik in Kraftfahrzeugen’ o bé ‘sistemes oberts i les seves interfícies per l’electrònica de vehicles de motor’ i com haureu deduït es va fundar el 1993 per un consorci de fabricants alemanys al qual es van ajuntar els francesos el 1994. A tots els cotxes, hi trobareu un connector SAE J1962 per a llegir els senyals OBD-II als EUA o un connector EOBD a Europa (els informàtics dels connectors en diem interfície) on els tallers poden conèixer l’estat i la història del cotxe i, sobretot, el poden modificar al seu o al vostre gust, augmentant-ne la potència, canviant-ne la frenada, etc. Si us ha picat la curiositat, mireu aquí i aquí: tenen l’adaptador i el software per al vostre telèfon per a veure i ‘modificar’ algunes cosetes del cotxe i fins i tot estalviar gasolina.
Una mica d’història
Però tornem als ordinadors. El dinosaure digital que porto dins em diu que hauria de parlar una mica de la història.
El primer sistema operatiu de la història es va crear el 1956 per a un ordinador IBM704 i no feia gran cosa, només iniciava l’execució d’un programa quan acabava el que s’executava.
És els anys 1960 quan, gràcies a les capacitats dels ordinadors, apareixen els sistemes operatius multitasca, multiusuari, multiprocessador (simètrics i asimètrics) i en temps real, que són les principals categories de sistemes operatius.
Fixeu-vos en les agrupacions:
-Multitasca (respecte a monotasca) vol dir que l’ordinador pot fer més d’una feina alhora (de fet, l’usuari es pensa que pot fer-ne més d’una, però el que fa el sistema operatiu és anar repartint el temps entre totes les tasques de manera equitativa segons unes regles, però nosaltres ho veiem com si fes molts a l’hora). MS-DOS i MacOS eren sistemes monotasca, Windows i OSX són sistemes multitasca.
-Multiusuari (versus monousuari) vol dir que permet que més d’un usuari treballi i es pugui connectar en simultani a l’ordinador. Hi ha un debat molt interessant sobre si Windows és un sistema multiusuari o no: OSX i Linux ho són des del començament).
-Multiprocessador vol dir que sap dirigir més d’una CPU (‘Central Processor Unit’) alhora. Fins que no ha estat rendible econòmicament tenir més d’un processador dins l’ordinador no era necessari que els sistemes operatius ‘governessin’ més d’una CPU.
-Real Time OS (RTOS) és un sistema capaç de respondre a aplicacions i processar les dades en temps real a mesura que arriben i que permet de determinar amb seguretat el temps que hi ha entre que hi arriba una entrada fins que en surt un senyal. Normalment es fan servir en entorns de fàbriques i sistemes productius, però tots els qui teniu un televisor d’alta definició teniu un RTOS a dins que s’encarrega de rebre el senyal digital de l’antena, descodificar-lo i enviar-lo a la pantalla (qualsevol endarreriment a fer la feina donaria com a resultat una imatge pixelada o un àudio a batzegades).
És a la dècada del 1960 quan apareix Unix, el pare de la gran majoria de sistemes operatius actuals. Els anys 1980 neixen els sistemes operatius més coneguts per a ordinadors personals: ProDOS, CP/M, MacOS, PC-DOS, MS-DOS, Windows (i l’OS/2 d’IBM, que es va quedar pel camí). Els anys 1990 va aparèixer GNU/Linux, la primera versió al públic del setembre del 1991 des d’Hèlsinki, quan Linus Torvalds va crear un clon de Unix a partir de Minix i les utilitats GNU que havia començat el 1983 la Free Software Foundation basada en el projecte de Richard Stallman.
Linux, amb el sistema operatiu lliure, va revolucionar els sistemes operatius i va obrir el camí a la possibilitat de poder modificar els sistemes operatius als mortals. Ja és ben conegut que GNU/Linux és el resultat de la col·laboració de milers i milers de programadors en la creació de distribucions (diferents presentacions i diferents capacitats del GNU/Linux): des de distribucions d’instituts com BIADIX (de l’Institut Miquel Badia) a distribucions del Departament d’Educació com Linkat.
Com es reparteix el pastís?
Ara com ara, segons w3counter, els principals sistemes operatius utilitzats per accedir a internet el mes d’octubre del 2014 són:
Windows 7: 40,96%
Android 4: 10,75%
Windows XP: 8,35%
Windows 8.1: 7,23%
Mac OSX: 6,61%
IOS 7: 5,83%
IOS 8: 4,82%
Windows 8: 4,21%
Windows Vista: 2,30%
Linux: 2,07%
Una vegada més, Microsoft guanya la partida en els PC, però si mireu el percentatge dels supercomputadors el novembre del 2014 (com el MareNostrum de la UPC), els números canvien:
GNU/linux: 97%
Unix: 2,6%
Barreja de sistemes: 0,2%
Windows: 0,2%
I el percentatge de sistemes operatius dels servidors d’internet (febrer del 2014) també mostra un domini dels sistemes Unix/Linux:
Linux + Unix: 67,4%
Windows: 32,6%
Per acabar, i continuant amb la comparació amb el metabolisme i la salut, deia Schopenhauer: ‘La salut no ho és tot, però sense salut tota la resta no és res.’ Doncs això: sense sistema operatiu és com si no tinguéssim ordinador.
