Els certificats digitals

Tweet

 

 

En l’era digital on  gairebé tot es pot fer a través d’internet cal saber quina forma tenim d’autentificar la nostra persona i aconseguir que els nostres documents tinguin validesa a tots els efectes, administratius, jurídics etc… Avui, per celebrar que el dia 9 de febrer era el dia d’una Internet Més Segura, parlaré com fer i com fer servir un certificat digital.

 

 

 

 

Però, perquè volem un certificat digital? Pel mateix que necessitem a la vida real un DNI, per donar fe de qui som, perquè quan vulguem fer operacions digitals hem de poder demostrar que nosaltres som nosaltres i que som els qui podem fer aquella operació,

– la signatura de l’entitat que l’ha emès (entitat certificadora)

– la data d’expiració

 

i la clau privada

 

Quan el fem servir ens demana la clau privada per desencriptar les dades i enviar-les a qui ens demana la nostra identitat, la clau privada és la que ho obre tot i permet fer servir el certificat, però no s’acaba aquí, l’entitat que ens demana la nostra identitat, quan la rep, ha de contactar amb l’entitat que ens ha emès el certificat i pregunta si encara és vàlid.

 

 

 

 

Una entitat certificadora és l’organisme que pot emetre certificats digitals. És a dir l’organisme que pot certificar que tu ets tu 🙂

 

De fet, qualsevol pot ser una entitat certificadora, només cal complir unes poques condicions, però no totes seran entitats certificadores de confiança, perquè, per exemple, nosaltres segur que no confiarem, si fos real, en l’entitat certificadora de les Illes Pepet, així que si algú ens ensenya un certificat digital emès per les Illes Pepet li demanrem educadament que ens ensenyi un certificat emès per alguna altra entitat.

 

Tots els ordinadors porten, de fàbrica, un llistat de les entitats de confiança, aquelles entitats certificadores que han demostrat que són de fiar, per exemple, Verisign, si tu ensenyes un certificat de Verisign a un ordinador, segur que et creurà, però si tu ensenyes un certificat emès per IdCat o per la FNMT (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, el certificat d’Hisenda) no et creuran, així de simple, són entitats certificadores ‘no fiables’ en termes d’Internet.

 

Per ampliar el nombre d’entitats certificadores en les quals confiem hem d’instal·lar les claus públiques que certifiquen que el certificador és una entitat de la nostra confiança. Sigueu molt prudents quan algú us demani d’instal·lar unes claus públiques, el que esteu fent és confiant totalment en aquella entitat, a aquesta pàgina trobareu les instruccions per fer-ho amb les claus del CATCert.

 

 

L’entitat certificadora és qui ha de verificar la identitat nostra i cada entitat té els seus sistemes de verificació, normalment el DNI, i, això és el molt important, ha de tenir un sistema de revocació de certificats, que és el que nosaltres, com a usuaris d’un certificat, hem de fer si algú ens copia el certificat i sap la nostra contrasenya. 

 

Quan algú vol comprovar la nostra identitat, ha de demanar-vos que el presentem i, obligatòriament, ha de validar amb l’entitat certificadora, que encara és vigent i no ha estat revocat.

 

 

 

 

 

El podem fer servir per connectar-nos al nostre banc, en lloc del codi d’usuari / password podeu fer servir un certificat digital i reduïu les probabilitats de què algú entri al vostre compte bancari.

 

I no només podem firmar els PDF, els de LibreOffice i els de Microsoft permeten signar documents de test, de fulls de càlcul, etc, el que estem fent és dir que aquell document, tal com està, nosaltres l’hem vist i autentificat, si algú fa qualsevol modificació al document, s’esborrarà la firma i n’informarà el lector del document que ha estat alterat amb posterioritat a la seva firma.

 

Legalment, un document firmat amb un certificat té la mateixa validesa que un document escrit firmat ‘analògicament’ (Llei 59/2003)

 

És important que sabeu quins certificats admeten cada una de les entitats amb les quals voleu treballar, no tots els certificats són admesos a tot arreu, per exemple aquí teniu una llista dels certificats admesos a l’Administració Oberta de Catalunya.

 

Els certificats que s’admeten per fer gestions amb les administracions públiques espanyoles (com Hisenda) els trobareu a la pàgina del Ministerio de Industria.

 

i, avui dia, són:

 

 

com podeu veure, cap certificat emès fora d’aquí s’accepta per fer tràmits amb l’administració, i viceversa, si aneu a fer tràmits a l’estranger, us haureu de registrar allà i haureu de fer servir el certificat que us donin, com diuen a la UE a la seva pàgina:  ‘The insufficient cross-border interoperability of national eIDs prevents citizens and businesses from benefitting fuly from the digital single market.’

 

 

 

 

 

Per obtenir un certificat haureu de seguir les instruccions que us donarà cada Entitat Registradora, en el cas d’idCAT, aneu a la seva pàgina, entreu el vostre codi postal i sabreu quina és l’oficina o Entitat de Registre més propera.

 

El procediment normal és fer la petició amb el vostre navegador, comenceu a aquesta pàgina, entreu les vostres dades a aquesta pàgina i una vegada feta la sol·licitud heu d’anar en persona a una de les oficines per demostrar que sou qui sou, demostració que podreu fer amb el vostre DNI, el NIE o el passaport.

 

Per no complicar-vos la vida, el més senzill és demanar el certificat des d’un navegador i mentre no aneu a l’oficina a on us acreditaran, no instal·leu actualitzacions ni feu canvis al vostre equip.

 

Quan aneu a demostrar qui sou us donaran el vostre certificat en format digital, normalment en un USB, que haureu d’instal·lar al vostre ordinador i que us servirà per tenir una còpia del vostre certificat, o bé crearan al certificat i us donaran un enllaç a una pàgina des d’on us el podreu baixar, però en aquest cas recordeu fer-vos una còpia immediatament.

 

 

Un certificat que gairebé tothom té i porta a sobre és el DNIe, tots els emesos a partir del 2006 incorporen un xip amb les vostres dades que permeten que us acrediteu i/o que signeu documents.

 

Per poder llegir el contingut del DNIe us caldrà un lector que connectareu a l’USB i que us costarà 11-12 €, si no el teniu, mireu de fer comprar un que també permeti llegir targetes de fotografia (memory sticks, SD, etc), i el podreu aprofitar per passar ràpidament el contingut de les vostres càmeres de fotos a l’ordinador. A Amazon trobareu molts lectors.

 

Les vostres claus, que formen part del certificat, en lloc d’estar a un USB estan dins el xip del DNIe, i es desbloquegen amb un PIN que es genera quan us donen el vostre nou DNIe, així que a més de tenir ben cuidat el DNIe perquè no us el prenguin, guardeu el PIN en algun gestor de contrasenyes i no l’escriviu al DNIe per recordar-vos del PIN.

 

 

I el certificat que gairebé totes les administracions públiques espanyoles us demanaran és el que emet la FNMT (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre), aquí teniu les instruccions.

 

 

 

Fins ara he explicat que el certificat digital ens identifica en el món digital, però al món digital també cal identificar les empreses, per això existeixen els certificats per ‘Persones Jurídiques’

 

I fins i tot existeixen certificats per ‘Entitats sense personalitat jurídica’ com són les Comunitats de Propietaris, Fons d’inversió, etc.

 

 

Tweet