És preocupant que no hi hagi prou crítica sobre l’impacte del MWC.

Entrevista a ‘L’internauta’ amb la membre de SETEM, l’ONG organitzadora del Mobile Social Congress i impulsora de la campanya ‘Electronics Watch’

Dilluns torna el Mobile World Congress (MWC) de Barcelona, la principal fira mundial sobre telefonia i mobilitat. Rere les macroxifres i l’impacte econòmic i mediàtic per a la ciutat, el congrés i el sector que s’hi aplega tenen una altra cara, sovint amagada. La crítica a algunes pràctiques d’aquesta indústria i a certs efectes dels grans esdeveniments s’ha coordinat enguany en la campanya ‘Plantem cara al MWC‘, en la qual s’aixopluguen quatre iniciatives paral·leles al congrés impulsades per diversos col·lectius, entitats i ONG: el Congrés de Sobirania Tecnològica i les Jornades AntiMWC, durant tot el cap de setmana, i el Mobile Commons Congress i el Mobile Social Congress, dimarts vinent. ‘La crítica hi ha estat cada any, al MWC, però potser no ha estat tan constructiva. La bona notícia d’enguany és que hi ha hagut tot d’iniciatives que han volgut proposar alternatives als problemes detectats en la indústria’, explica Alba Trepat de SETEM. És l’ONG organitzadora del Mobile Social Congress i impulsora de la campanya ‘Electronics Watch‘, que vol monitoritzar i millorar les condicions laborals a les grans fàbriques d’electrònica del món.

‘Un any més hi ha tot el rebombori al voltant del MWC, un congrés molt centrat en les empreses i el desenvolupament incessant de la tecnologia, en una cursa que sembla una necessitat vital i que ens empeny a tenir cada vegada més i millor tecnologia. En canvi, la cara controvertida que té tot plegat continua oculta –afegeix Trepat–. És preocupant que no hi hagi prou crítica sobre el seu impacte’. ‘Per això hem vist la necessitat de destacar tots aquests temes silenciats i contraprogramar el MWC amb el que nosaltres hem anomenat el Mobile Social Congress’, que es fa el 23 de febrer al Casinet d’Hostafrancs amb projecció de documentaris, espais reservats per a una “instal party” (perquè cadascú es pugui instal·lar programari lliure al seu ordinador) i una “restart party” (per a aprendre a reparar dispositius), a més d’unes quantes presentacions d’iniciatives i productes alternatius com el mòbil ètic i reciclable Fairphone, la xarxa oberta Guifi.net i la cooperativa de telefonia Som Connexió.

‘Tots els problemes relacionats amb el sector mòbil i de l’electrònica que portarem a debat són greus i demanen solucions, i de fet nosaltres hi volem aportar alternatives’, explica Trepat, que també s’encarrega des de SETEM de la campanya Electronics Watch, constituïda actualment en una organització independent de monitoratge de les condicions laborals a les plantes de producció (sobretot xineses) d’on surten els telèfons i els aparells electrònics que inunden el mercat.

‘Volem que les institucions públiques europees s’hi afiliïn per poder monitoritzar les cadenes de subministrament dels ordinadors, mòbils i aparells que compren, i facilitar-los informació sobre quines són les vulneracions que es detecten a les fàbriques, sobretot de la Xina.’ Unes vulneracions de drets laborals relacionades sobretot amb la salut i la seguretat a les fàbriques, les llargues jornades i els salaris precaris, i la manca de llibertat d’associació. ‘A SETEM vam adonar-nos que per fer canviar aquesta poderosa indústria, a més de continuar apel·lant al consum responsable de la gent, hi tenia molt a dir  el sector públic, perquè a Europa compra un de cada cinc ordinadors que es venen: si algú s’escoltaran les grans empreses, vam pensar, és un sector públic organitzat per a fer compra pública socialment responsable i que exigeixi que es respectin els drets humans.’