El poder d’Instagram.

Al final del 2014 va saltar la notícia: amb més de tres-cents milions d’usuaris actius, l’aplicació de compartició de fotografies Instagram havia superat Twitter com a segona xarxa social, per darrere de Facebook. Hi pot tenir a veure el fet que aporta més interactivitat, mobilitat i ordre; que aposta unívocament per la imatge en un context de creixent protagonisme de la cultura visual sobre la verbal; o que fer fotos s’ha convertit gairebé en un acte reflex. Aquest salt quantitatiu d’Instagram en poc més de quatre anys de vida també ha estat qualitatiu: des que es va activar ha passat d’ésser una simple xarxa de fotografia social, com ens va explicar el 2012 a l’Internauta Marta Alonso d’Instagramers BCN, a un canal d’actualitat i fins i tot de difusió política. Ferran Lalueza, director delsEstudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, va encara una mica més enllà i creu que Instagram també ha demostrat que pot ésser una potent arma de protesta. Tot i no haver nascut amb aquesta finalitat, ja comparteix amb la resta de grans xarxes socials el poder potencial de promoure la transparència, la circulació d’informació i la llibertat d’expressió en institucions, governs i règims on es coarten o se censuren. Tot i no haver nascut amb aquesta finalitat, ja comparteix amb la resta de grans xarxes socials el poder potencial de promoure la transparència, la circulació d’informació i la llibertat d’expressió en institucions, governs i règims on es coarten o se censuren.