La passada setmana em vaig quedar a mitges, per culpa del temps, explicant com poder ampliar un ordinador de sobretaula, avui continuaré i explicaré quins són els principals components interns del nostre ordinador.
5- Per canviar la CPU, aquí sí que podem tenir feina, segurament per canviar la CPU necessitarem canviar la placa base i per canviar la placa base el primer que haurem de fer és saber quin tipus físic tenim perquè això ens marcarà els forats d’anclatge a la caixa i com els connectors es veuen pel darrere. La més normal és la ATX i, per ordinadors petits, la microATX
No és massa difícil canviar la placa base i tindrem un ordinador nou i molt més potent, però heu de tenir en consideració alguns detalls, no sigui que al final us costi més el farciment que el gall o us trobeu amb sorpreses a mitja feina
- Vigileu al decidir la nova placa base de no canviar el sistema de connexió dels discos, no són compatibles els IDE amb SATA i hauríeu d’arraconar-los, així que si teniu discos IDE antics busqueu una placa amb connectors IDE i, preferiblement també amb connectors SATA pels nous discos que anireu comprant amb el temps.
- Segurament la RAM l’haureu de canviar, aneu preparats
- Segurament la targeta gràfica l’aprofitareu, així com la targeta de xarxa si ja la teniu d’1 Gbps.
Què és una placa base?
És la targeta principal de circuits impresos de l’ordinador, que conté la CPU o microprocessador, la memòria RAM, la ROM i els slots a ranures que permeten connectar targetes addicionals.
Algunes plaques base incorporen circuits electrònics que fan la feina que abans feien targetes d’expansió, com l’àudio, la targeta de xarxa i, fins i tot, la targeta de gràfics.
Una part molt important de les plaques base és el chipset, el conjunt de circuits integrats que permet que la CPU comuniqui amb els components externs, està format per dos components:
- Northbridge, que controla les comunicacions amb la RMA, el port gràfic AGP i les comunicacions amb el Southbridge
- Soouthbridge, més lent, que controla els discos (IDE; Firewire, SATA, RAID) els ports USB, les ranures PCI, ethernte i altres dispositius
les plaques bases inclouen, com a mínim:
- un sòcol per un o més microprocessadors
- sòcols per la RAM, normalment en mòduls DIMM
- xps de ROM amb el firmaware de la BIOS
- un rellotge
- connectors per targetes d’expansió
- connectors d’alimentació
el sòcol a on es connecta la CPU és diferent per diferents grups de CPU’s, a la foto podeu veure el sòcol per connectar na CPU AMD Athlon del tipus ZIF (Zero Insertion Force) que vol dir que no cal prémer per posar-lo, entra lliurement i té un dispositiu per mantenir la CPU en el seu lloc.
les noves CPU d’Intel tenen els pins que formen part del sòcol, no de la CPU, a l’exemple una placa base model LGA:
Segons la seva mida i la disposició dels connectors s’agrupen en el que es coneix com a ‘form factor’, els més coneguts actualment dels quals són:
- AT, l’original introduïda per IBM l’agost de 1984
- ATX, introduïda el 1995 per Intel (Advanced Technology xExtended)
- BTX, va reemplaçar l’ATX el 2003, fins al 2006 que es va aturar el seu desenvolupament
- micro ATX, introduïda per Intel el 1997 de mida petita per reduir la mida dels ordinadors
aquí teniu un gràfic de les mides de les plaques mare:
Què és la BIOS?
A tots els ordinadors que es fabriquen, la BIOS és la responsable de què tots els altres xips, els discos, els ports i la CPU funcionin conjuntament.
La principal funció de la BIOS és carregar el sistema operatiu que fa funcionar el vostre ordinador. Quan poseu en marxa l’ordinador i intenta executar la primera instrucció ha de trobar aquesta primera instrucció a algun lloc i el sistema operatiu encara no està a la memòria, així que és la BIOS la que li dóna aquesta primera instrucció.
Altres feines que fa la BIOS són:
- el POST (Power On Self Test), el test d’arrencada dels components de l’ordinador
- activar altres BIOS de l’ordinador, per exemple el d’alguna targeta gràfica o targetes RAID
- oferir les rutines de baix nivell per interaccionar amb els diferents elements de hardware com el teclat, o els ports sèrie o paral·lels.
- llegir i activar les configuracions dels discos durs, el rellotge del sistema, etc,etc
en aquests moments existeixen dos grans fabricants de BIOS en el món: https://ami.com/index.cfm” target=”_blank”>American Megatrend Inc (AMI) i http://www.phoenix.com” target=”_blank”>Phoenix Technologies
Com muntar un ordinador
Si heu arribat a la conclusió de què el vostre ordinador ja no es pot ampliar o és més car que un de nou, i si us atreviu a muntar el vostre ordinador, aquestes són les passes a fer:
El primer que hem de decidir és quina caixa i quines mides volem pel nostre nou ordinador, com més petita la caixa, més complicat o bé més manetes haureu de ser.
Una vegada decidida la caixa heu de comprar una placa base de la mida correcta que encaixi 🙂
Normalment ja ens hi hauran posat la CPU, si no, posar-la és molt senzill entra sense fer cap pressió. NOMÉS TÉ UNA POSICIÓ i té una palanca per fixar-la, no oblideu el sistema de refrigeració, un dissipador que s’enganxa amb una pega molt especial que deixa passar la calor de la CPU al dissipador
A continuació posarem la RAM, també només té una posició i una vegada en el seu slot una pinça l’ajusta i evita que surti, ja veureu o sentireu el clic que fa
Ja tenim la placa base i els seus components a lloc, ara l’hem decaragolar-laa la caixa
Ara ja podem posar la font d’alimentació i connectar els cables que van des de la font d’alimentació a la placa base.
També hem de posar el cables del frontal de la caixa, normalment aquests cables són els de l’interruptor de posada en marxa i els de senyal pels connectors USB, de teclat o ratolí i/o de só.
Si no estan integrades a la placa base, hem de posar la targeta gràfica i la targeta de xarxa.
I, finalment, hem de caragolar els discs durs i òptics i posar els cables de senyal ialimentació (IDE o SATA) de la placa base als discs.
Ja només ens queda connectar el monitor, teclat i ratolí, i endollar el nostre nou ordinador al corrent i a la xarxa i veure el resultat de la nostra feina
El primer que ens tocarà fer una vegada en marxa, és configurar la BIOS, el primer programa que s’executa en engegar i que identifica o intenta identificar els dispositius connectats a l’ordinador, totes aquestes peces que hem fet servir per muntar el puzzle. La BIOS està en un xip ROM (Read Only Memory, de tipus prom, eprom, cmos o flash) com el de la foto, de la casa Phoenix que, juntament amb American Megatrends són els principals fabricants del món.
Muntar el nostre ordinador pot semblar complicat però no ho és tant, a més sempre tindreu la satisfacció d’haver superat un repte i si us quedeu encallats, proveu d’enviar un tweet a @jjofra a veure si us puc donar un cop de mà virtual.
