Raspberry Pi, l’ordinador ‘low cost’ per a educar i experimentar.

Vida i resurrecció d’un ordinador.

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTV: com donar-li una segona vida al nostre ordinador amb poc pressupost, en versió vídeoàudio i/o text
Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Vida i resurrecció d’un ordinador.

 

Avui proposarem estalviar. Tot i que els polítics no deixen de dir que la crisi ja és història no la podem donar per acabada per això millor ser curosos amb les nostres despeses. La temptació d’adquirir l’Últim model d’ordinador és molt gran però potser podem conservar el que tenim i fer-lo més competent i adient a les nostres necessitats actuals i, de passada, treure-li la llengua a l’obsolescència programada.

En els components d’un ordinador n’hi ha alguns de fàcilment canviables o modificables, com el disc dur o la memòria ram, i d’altres més cars, com la targeta gràfica i d’altres difícilment canviables com la cpu.

Si l’ordinador és portàtil, a causa de les limitacions per culpa o gràcies al poc espai que hi ha, serà més difícil fer canvis, però alguna cosa podreu fer.

Abans de començar, un aclariment, augmentar la memòria RAM d’un ordinador no el fa anar més ràpidament, en tot cas farà que no vaig més lent, que no és el mateix. Quan un ordinador no té prou memòria RAM el sistema operatiu fa servir, automàticament, una part del disc dur per anar ‘guardant’ parts de la RAM que no es fan servir en aquell moment (o mili segons), com us podeu imaginar anar escrivint i llegint del disc dur fa anar tot l’equip molt lent, per això si ampliem la memòria RAM, ens estalviarem aquest amunt avall cap al disc dur, per això us deia que l’ordinador no anirà més ràpidament, sinó que aconseguirem que no vagi lent, per refrescar conceptes, podeu anar a llegir el programa de setembre del 2014 a on explicàvem què era la RAM.

Llegeix la resta d’aquest article …

Raspberry Pi, l’ordinador ‘low cost’ per a educar i experimentar.

Aquesta setmana passa per l’Internauta Climent Aparició, membre fundador de la comunitat Raspberry.cat

 

El 29 de febrer és un dia molt especial perquè només apareix al calendari cada quatre anys. Aprofitant aquest caràcter singular, un grup d’acadèmics del Laboratori de Computació de la Universitat de Cambridge va llançar el 29 de febrer de 2012 un dispositiu, també singular, en què treballava des de feia temps per facilitar i esperonar la programació informàtica entre els estudiants. Naixia la primera versió del Raspberry Pi, un ordinador de programari lliure, de la mida d’una targeta de crèdit i a un preu molt ajustat (menys de quaranta dòlars) concebut per acostar la informàtica a les aules.

Tot i que les finalitats educatives continuen essent la base de la fundació que hi ha darrere el Raspberry Pi, en quatre anys aquesta potent placa base ha vist com s’eixamplava el públic interessat. Ho explica Climent Aparicio, de la comunitatRaspberry.cat: ‘Una de les gràcies d’aquest ordinador és que, més enllà de l’escola, ha entrat de ple en el món dels inventors, els “makers”, perquè s’hi poden connectar moltes coses (pantalles i teclats, targetes de memòria, sensors de tota mena…) i això fa que la nostra imaginació pugui córrer i hi puguem fer el que ens passi pel cap, en alguns casos veritables filigranes.’

En quatre anys, lògicament, Raspberry Pi també ha evolucionat en capacitats, sense abandonar el preu reduït: ‘A la placa base original, s’hi ha anat afegint més memòria RAM i se n’ha millorat el processador fins a arribar a l’última versió, la 3, que incorpora connectivitat wi-fi i Bluetooth per alliberar-nos d’USB connectats.’ I, gràcies al model Zero, llançat al novembre, també s’ha avançat en el terreny de la miniaturització: és quatre vegades més petit que no l’original i a un cost de sols cinc dòlars: ‘De fet, el Zero es va arribar a regalar en un número de la revista que publica la fundació Raspberry Pi’, s’exclama Aparicio, que el considera un dispositiu ideal per a experimentar amb la internet de les coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *