Recentment hem sentit parlar a les notícies del dret a la intimitat dels infants a les xarxes socials, és un tema recurrent que no deixa a ningú indiferent, veiem vídeos de nadons i fotos d’allò més divertides; què en pensaran aquests nadons quan siguin adults? Tenim dret els pares a exposar-los a la vida pública? Què se’n fa de les imatges dels nostres fills que escapen al nostre control? Les imatges d’una innocent festa d’aniversari entre la canalla, per exemple, és molt contradictori amb el que els hi ensenyem conscienciant els nostres fills perquè protegeixin la seva intimitat i la seva imatge. De fet, d’aquí a uns anys, podrem fer la vida d’un nen des de la primera ecografia fins al dia del seu casament. De tot això en parlarem tot seguit.
Algunes dades
Instagram té 400 milions d’usuaris actius cada mes que, de mitja, pugen 80 milions de fotos al dia i que aconsegueixen 3.500 milions de m’agrada.
Facebook en té 1650 milions d’usuaris actius (a finals d’abril del 2016), dels quals 1090 milions entren a Facebook cada dia.
A aquest blog ‘Ser mamá en Inglaterra’ veureu fins a on arriba la déria, una de les entrades és ’30 fotografías y formas creativas de anunciar tu embarazo’ i aquesta és la foto que més agrada:
però si hi aneu, veureu que no cal ni tan sols posar fotos de cap dels components de la família, així també es pot dir i no cal compartir la foto de la ecografia:
Un informe de Nominet diu que, al Regne Unit, cada parella puja unes 200 fotos de mitjana dels seus fills cada any!, l’informe no ho diu però dedueixo que si estan divorciats en deuen pujar 400.
Amb la llei a la mà
La primera institució a moure’s va ser l’Unicef al febrer del 2004 que va plantejar els e-drets dels nens i les nenes:
- drets a l’accés a la informació i la tecnologia sense discriminació per sexe, edat, recursos, nacionalitat, ètnia, lloc de residència, etc. i, especialment, per a nens i nenes discapacitats
- dret a la lliure expressió i associació, a buscar, rebre i difondre informacions i idees per la xarxa
- drets a ser consultats i donar l’opinió a les lleis
- dret a la protecció contra l’explotació, el comerç il·legal, els abusos i la violència que es produeix utilitzant internet
- dret a la intimitat de les comunicacions per mitjans electrònics.
A l’Estat espanyol el 2015 es va reformar el sistema de protecció a la infància i l’adolescència, llei orgànica 8/2015 del 22 de juliol i llei 26/2015 del 28 de juliol, però si us llegiu aquest informe, no hi trobareu cap referència als drets a internet.
Segons el Codi Civil, article 156 “la patria potestad se ejercerá conjuntamente por ambos progenitores o por uno solo con el consentimiento expreso o tácito del otro. Serán válidos los actos que realice uno de ellos conforme al uso social y a las circunstancias o en situaciones de urgente necesidad” així que tots dos pares són responsables del que facin amb el seu fill i la seva exposició pública. Però, què passa en el cas de pares separats si un ho fa i l’altre no vol? Fins als 14 anys, límit que posa la llei de protecció de dades, es necessita el consentiment dels dos, pare i mare, per publicar fotografies d’un menor de 14 anys a les xarxes socials i, en cas de qèe no es posin d’acord, serà el jutge qui aplicarà el Codi Civil “Después de oír a ambos y al hijo si tuviera suficiente juicio y, en todo caso, si fuera mayor de doce años, atribuirá sin ulterior recurso la facultad de decidir al padre o a la madre”.
Què pot passar?
El fotògraf rus de 21 anys nascut a Sant Petersburg, Egor Tsvetkov, va decidir fer un experiment ben simple, va fotografiar les cares de gent anònima que anaven al metro i amb un programa de reconeixement de codi obert, FindFace que us podeu baixar tan per a iOS com Android o bé fer-lo servir des de la web, va veure quanta informació podia treure de gent completament anònima. El programa no us servirà a vosaltres perquè compara les cares amb la gent registrada al portal rus VK.com i només les 30 primeres cerques són gratuïtes.
El funcionament és extremadament simple, et deixa fer una foto amb el teu mòbil i t’ensenya fotos de possibles persones que coincideixin i et porta directament a la pàgina del perfil de la persona fotografiada.
Us poso el link de la pàgina de l’Egor pels qui parleu rus o bé sabeu com traduir amb el Google Chrome una pàgina del rus al català, i els resultats són esgarrifosos: edat, professió, aficions, lloc de residència, etc. etc.
Jo no conec que existeixi el mateix programa per Facebook, però no trigarà gaire, així que el primer que heu de fer és protegir la vostra privadesa, no deixar que qualsevol pugui veure les vostres fotos i esborrar les fotos del perfil, que sempre són públiques, l’actual i les anteriors!
Solucions senzilles
Al whatsapp podeu fer un grup per compartir fotos, però també del Facebook podeu fer una cosa similar, creeu una llista de gent que pot veure les fotos més íntimes i feu que només ells hi puguin accedir, per crear una llista ho heu de fer des de la web i quan publiqueu una foto podeu indicar que només és pels membres d’aquesta llista.
Al Facebook comproveu la privacitat de les vostres dades, a la versió web hi ha un cadenat amb tres ratlles a la part superior dreta que us dóna accés directe a les configuracions de privacitat, també podeu anar a la configuració del Facebook i seleccioneu ‘Privadesa’ per fer un repàs de qui pot o no pot veure les vostres coses.
I, per no deixar-vos forats, aneu a veure a quines aplicacions els hi heu donat drets per llegir el que hi ha al vostre perfil.
Al final, per veure com us ha quedat tot plegat, aneu a la pàgina del vostre perfil de Facebook, fent clic al vostre nom, i veureu a sobre de la vostra foto de perfil, tres puntets que us obren un menú, i una de les opcions és ‘visualitza com …’, si ho seleccioneu, veureu com el públic en general o una persona en concret, veu la vostra pàgina.
Ens poden demandar els fills?
Sembla que no, és un dret privat i sense ànim de lucre i la llei de Protecció de Dades no preveu que es pugui sancionar a un pare.
Però a França diuen que violar la privacitat es pot castigar amb multes de fins a 45000 € i un any de presó i la policia ja avisa als pares que deixin de posar fotos al Facebook dels seus fills i, és clar, ho va anunciar i publicar a Facebook 🙂
Com esborrar la nostra empremta i la dels nostres fills
Si voleu desactivar el compte de Facebook, aneu a ‘configuracions’, ‘seguretat’, ‘desactiva el teu compte’, això fa que el teu compte quedi inactiu però amb tota la informació que tenieu.
Si el que voleu és esborrar-lo del tot, aneu la pàgina especial per esborrar el compte, llegiu l’avís:
“Si creus que no utilitzaràs Facebook de nou i t’agradaria que el teu compte fos eliminat, podem fer-ho per tu. Tingues en compte que no podràs reactivar el teu compte o recuperar cap contingut o informació que hagis afegit. “
i feu clic a ‘Elimina el meu compte’
Si el que voleu és eliminar el compte de Twitter, primer heu d’esborrar tots els twits, i per fer-ho la millor eina és Twitwipe que us estalvia anar eliminant un per un els vostres twits. Una vegada esborrats, aneu a ‘configuració’ ‘compte’ i al final de la pàgina hi ha un link que diu ‘Desactiva el meu compte’, una vegada clicat deixareu de ser usuari.
Ara que si voleu anar per feina, proveu accountkiller, potser no voleu esborrar totes les vostres dades de totes les xarxes i aquesta eina us permet fer-ho selectivament de cada xarxa social.
Un altre servei similar és el de ‘web 2.0 suicide machine‘ que publiciten que en 52 minuts estareu suïcidats, digitalment, contra les 9 h 35 m que us costaria un suïcidi manual.
I el que té el llistat més exhaustiu de llocs 2.0 per esborrar és ‘justdelete.me’ i al mateix temps us informa de la dificultat de cada lloc per donar-vos de baixa :), els més difícils són els que surten en vermell, per exemple de Groupon diu: “According to Groupon’s privacy statement, you have to contact support directly and ask them to delete your account.”. I els que surten en negre són els que no es poden esborrar, com per exemple el de Call of Duty: “There is no way to close or shut down an account”.
Val la pena preguntar-se si les imatges que amb tant orgull parental volem mostrar podran ser, en un futur, causa de problemes als nostres fills. Si la identitat digital que els hi creem seria la desitjada per ells. Per si de cas, i per la seguretat real dels nostres infants siguem curosos amb el que fem públic.
I com a reflexió final, penseu la diferència del que passava fa uns anys quan els amics i amigues t’ensenyaven les fotos dels fills que portaven a la cartera, ara, després d’un sopar si es connecten a Facebook, estem morts, ens poden donar les tantes mirant les fotos!
