El negoci d’escurçar

Ja fa anys que són al voltant nostre, presents en el dia a dia de la xarxa. Però gairebé mai no s’hi para atenció, passen inadvertits. Ens referim als serveis que permeten d’escurçar adreces d’internet massa llargues o complicades, a partir del concepte dels antics redireccionadors. Els escurçadors d’URL van néixer per resoldre dos problemes concrets a l’hora de navegar i moure’s per internet: d’una banda, per simplificar la memorització d’adreces cada vegada més complexes i quilomètriques; i, d’una altra, per evitar que, tant a l’hora d’enviar adreces de pàgines per correu electrònic com a l’hora de publicar-les a la xarxa, apareguessin trencades si hi havia un salt de línia. Des del 2006, amb tot, el panorama dels escurçadors d’URL s’ha ampliat força, gràcies a set lletres: Twitter. Els serveis que permeten d’escurçar adreces d’internet massa llargues o complicades, van néixer molt abans que no Twitter, però és evident que amb aquesta xarxa social han viscut un esclat. La batalla és ferotge, amb desenes de propostes que tenen una única funció: integrar vincles llargs a les piulades. La lluita també té una derivació en l’originalitat del nom, sovint a través del joc amb dominis genèrics o territorials d’internet. Un dels últims actors que s’hi han afegit és Scur.cat, un escurçador d’adreces impulsat per l’empresa de disseny de webs i aplicacions barcelonina Omatech. En parlem, de l’escurçador i la resta d’iniciatives de l’empresa, amb Miquel Bonfill.