Fa poques setmanes parlava dels sistemes operatius i, utilitzant el símil amb l’anatomia humana, deia que podrien ésser com l’esquelet. Doncs clarament el software és el sistema neurològic i encara més concretament, el cervell.
Com tothom sap el software és la part intangible de l’ordinador, el programa o conjunt de programes que permeten a un ordinador de realitzar unes tasques, o sigui, treballar intel·ligentment, però aquesta manera de treballar pot ser dirigida o més lliure i és aquí on s’ha creat tota una filosofia informàtica adreçada a qui vol treballar sense seguir els estàndards de les grans companyies.
No és casualitat que parli del software lliure o de codi obert per Nadal: crec que és el millor regal que ens han fet els programadors a la humanitat en general i als informàtics en particular. Veiem com ells mateix el defineixen:
Programari lliure (‘free software’) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en ‘free’ com a lliure, ‘discurs lliure’ (‘free speech’) i no com a gratuït (‘free beer’).
El programari lliure és un afer de la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més precisament, es refereix a quatre menes de llibertat, per a usuaris de programari:
-La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
-La llibertat d’estudiar com treballa el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.
-La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar els vostres veïns (llibertat 2).
-La llibertat per a millorar el programa i alliberar les vostres millores al públic, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n (llibertat 3). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.
Un programa és lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D’aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir còpies, modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a qualsevol lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre més coses) que no has de preguntar o pagar pel permís.
Fou al 1984 quan Richard Stallman, pare del moviment de programari lliure, va començar a treballar en el projecte GNU i un any més tard va crear la Free Software Foundation (FSF). Fou quan Stallman va introduir la definició de software lliure i el concepte de ‘copyleft‘, llicències que poden aplicar-se a treballs informàtics o artístics.
Cap el 1998 va començar un altre moviment anomenat de ‘codi obert’ o ‘open source’, que intenta aclarir els malentesos de la denominació ‘free software’ (‘free’ no vol dir gratuït) i proposa accés al codi font, però no obligatòriament en permet la modificació o distribució. El principal responsable d’aquest moviment és Eric S. Raymond, autor de ‘La catedral i el basar‘ i de l’organisme que es va crear per defensar i promoure el ‘codi obert’: l’OSI (Open Source Initiative).
El moviment open source té un decàleg amb deu condicions que ha de complir un codi per a poder anomenar-se’n:
1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement.
3. Ha de permetre modificacions o treballs derivats: la redistribució de modificacions s’ha de permetre.
4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pedaços, deixant el codi original sense canvis.
5. No s’ha de restringir-ne l’ús a cap persona o grup: ningú no pot deixar-se fora.
6. No s’ha de restringir-ne l’ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no en poden ésser exclosos.
7. Distribució de la llicència: han d’aplicar-se els mateixos drets a tothom qui rebi el programa i la llicència ha de romandre intacta a l’hora de distribuir o modificar el programari.
8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com a part d’una distribució més gran.
9. La llicència no ha de restringir cap altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també de ser de codi obert.
10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o una altra forma específica del mitjà de suport del programari.
Com us podeu imaginar, hi ha hagut més d’una discussió per defensar la ‘puresa’ de cadascun d’aquests moviments, molt més pragmàtic el de ‘codi obert’ de Raymond, molt més filosòfic el ‘software lliure’ de Stallman. Si voleu llegir-ne una mica més, aquí teniu l’article que sobre la diferència entre ‘software lliure’ o ‘codi obert’ va escriure el mateix Stallman i on defensa, és clar, la seva posició.
Si ens oblidem dels debats filosòfics, el gran motor que hi ha rere el programari lliure o el codi obert és la facilitat i potència d’evolucionar de qualsevol programa que es pot llegir i modificar per grups de programadors: els usuaris ho adapten, rectifiquen els errors i en surten productes de més qualitat, en un estudi molt recent, ‘The Open Source Collaboration Study’, que va enquestar 1.938 professionals de TI dels EUA i països EMEA indica que el principal motiu per canviar a codi obert no és l’estalvi de cost, sinó el control que es té sobre el programari i la facilitat per la continuïtat dels projectes.
I com fan negoci?
Com que és de lliure distribució no tindrem cap problema per trobar-lo a internet gratuïtament o bé, per un petit cost, en mitjans físics, així que els models de negoci es basen a proporcionar serveis de valor afegit, suport, cursos, personalització, integració i certificació.
Les empreses més conegudes i, que fins i tot són a borsa, són Redhat, fundada el 1993 i que el 2012 ja va arribar a ésser una empresa bilionària (1,13 bilions de dòlars) i Geeknet, també fundada el 1993.
Redhat basa el seu model de negoci en el codi obert, desenvolupament comunitari, gestió de qualitat professional i venda de subscripció per tenir suport, formació i serveis d’integració. Al mateix temps esponsoritza el Projecte Fedora i CentOS i avui són els principals aportadors de codi i recursos humans a Linux.
Geeknet és accionista de ThinkGeek, una botiga en línia que us recomano de visitar abans de Reis. VA Research va començar les activitats venent ordinadors amb Linux, i VA Linux es va acabar convertint en VA Software, posteriorment en SourceForge i, finalment, GeekNet, fins que el 2012 va vendre Slashdot, SourceForge i Freecode i es va quedar només amb ThinkGeek.
Però hi han més formes de fer negoci que tots coneixem. Android és el sistema operatiu lliure, però has de comprar un telèfon per fer-lo servir, exactament igual que molts encaminadors fan servir Linux com el seu sistema operatiu.
O sistemes que basen el seu model en anuncis (‘ad ware’) o en donacions dels seus usuaris (‘beg ware’)
Encara que si voleu desanimar-vos una mica, aquest article diu que RedHat és l’excepció i que no hi haurà mai més un segon èxit per culpa del sistema econòmic del codi obert, per la manca de capitalització i possibilitats d’inversió de les empreses de codi obert.
Exemples de programari lliure
El primer que a tothom li ve al cap és Linux. Fa algunes setmanes explicava que el nom en bona llei és GNU/Linux perquè es va desenvolupar gràcies a les llibreries GNU, però hi ha més sistemes operatius lliures, el DSB i l’OpenSolaris.
-Els entorns gràfics KDE i Gnome que es fan servir a Linux.
-El projecte Mozilla, que podem trobar a totes les plataformes els seus programes Firefox (navegador) o Thunderbird (client de correu).
-L’aplicació ofimàtica OpenOffice, que posteriorment derivaria (fork) en el LibreOffice. Inicialment anomenat StarOffice i propietat de Sun, aquesta empresa el va alliberar i cedir a la comunitat.
-I molts més programes i grups de treball que són el punt d’entrada dels usuaris i els que aglutinen els esforços dels usuaris, com Softcatalà (associació sense ànim de lucre, l’objectiu bàsic de la qual és fomentar l’ús del català a la informàtica, internet i les noves tecnologies ) i Caliu.cat (Associació d’Usuaris i Usuàries de GNU/Linux en Llengua Catalana).
Si voleu aprofundir-hi, podeu llegir el llibre ‘Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just‘, òbviament lliure i gratuït.
Bones festes! Si us heu d’escalfar el cap pensant regals, ja sabeu que qualsevol regal de caràcter informàtic és molt ben rebut i que si teniu dubtes amb la nova tecnologia que entrarà a les llars, podeu enviar preguntes i suggeriments al mail de l’Internauta o a @jjofra i amb molt de gust us hi ajudaré.
