Diccionari informàtic casolà.
Avui inicio una petita sèrie que he volgut anomenar ‘Diccionari informàtic casolà’ perquè no pretenc fer un diccionari a l’ús, per començar veureu que és per desordre alfabètic, segueix l’ordre d’aparició, com els actors a les pel·lícules, perquè vull donar resposta a dubtes que ens van sortint en el dia a dia, de vegades quan arribem a webs que no tenim més remei que intentar entendre en anglès.
Comencem per l’inici, com es mouen les dades per Internet, serà una mica teòric, però amb els exemples o analogies crec que us serà fàcil.
IP (TCP/IP)
La paraula o concepte que cada dia fem servir, encara que de vegades no ens adonem, és la paraula IP, Internet Protocol, o més exactament TCP/IP, Transmission Control Protocol / Internet Protocol i que, traduït vol dir Protocol o Normes de Control de la Transmissió / Protocol d’Internet, i fa referència a com es mou la informació per Internet.
És la part més important d’internet, el TCP, el Control de Transmissió fa que les coses arribin al seu lloc, arribin totes i arribin ordenadament. Deixeu-me explicar-vos amb una analogia el sistema de funcionament d’Internet com si fos un sistema de targetes postals.
Imaginem que volem llegir un article per internet d’un servidor, un article llarg, amb imatges, uns 10 mbits, el que farem és posar a l’ordinador l’adreça del servidor i, aquí ve la feina: el servidor, que no pot enviar tot l’article de cop perquè és massa gran, va creant paquets de dades d’internet, com si cada paquet de dades fos una postal, un paquet té un contingut, un codi d’ordre (primer, segon, tercer, etc.), una adreça d’enviament que és el servidor que l’envia, i una adreça de destinació que és el nostre ordinador. Quan un ordinador, en aquest cas nosaltres, vol connectar-se amb un altre, l’ordinador envia una sol·licitud de connexió (SYN), si el servidor accepta la connexió, contesta (SYN i ACK) i el client ho confirma (ACK) a partir d’aquest moment s’estableix la connexió, i comença l’enviament de dades en els dos sentits.
L’ordinador servidor va enviant dades, no sempre pel mateix lloc i no sempre amb la mateixa garantia d’arribada, com si fossin postals i l’ordinador receptor va rebent les postals. Si alguna postal no compleix perquè el receptor determina que no ha rebut tot el que havia de rebre, li demana que torni a enviar aquella postal o paquet. Si l’enviador corre massa i el receptor no pot admetre les dades a gran velocitat, va descartant ‘postals’ i l’enviador regula la velocitat per ajustar-la a la capacitat de recepció.
Com que els paquets porten un codi d’ordre, el receptor els endreça i comprova que els tingui tots, si en falta algun demana al servidor que li torni a enviar el paquet perdut. Nosaltres faríem el mateix si rebem 24 postals, miraríem que estiguessin totes, de la 1 a la 24 i si ens faltés la 14, només hauríem de demanar la 14, no totes una altra vegada.
Fixeu-vos que amb aquest sistema ens assegurem que hem rebut íntegrament tot el contingut, i de forma verificada, així els programes no han de preocupar-se d’aquests problemes, el protocol és el responsable i quan li passa la informació al programa, per exemple el navegador, aquest no ha de preocupar-se de la fiabilitat del contingut.
No creieu que aquesta analogia és meva, vaig tenir l’honor de rebre-la a un sopar a finals dels 80, del mateix Dr. Vinton Cerf qui, juntament amb Robert Kahn, és considerat el creador del protocol TCP/IP els anys 73-74.
Les adreces IP, actualment en versió 4, són les que identifiquen tots els elements connectats a Internet en format xxx.xxx.xxx.xxx , cada XXX és un número entre 0 i 255, per exemple 212.36.54.234 és una adreça vàlida, 212.36.54.284 NO és una adreça vàlida perquè cap de les xifres pot ser superior a 255 ( 2 ^ 8, un byte o 8 bits, però això ja ho explicaré un altre dia ).
IPv4 no és perquè tingui 4 grups de dígits, que també, sinó perquè ja és la versió 4 del protocol, realment la primera a ser feta servir mundialment, i com heu vist permet 4 grups de 2^8 bits, és a dir 2^32 bits o, en sistema decimal, 4.294.967.296 adreces diferents. Quan es va definir es va pensar que això era un nombre immens d’adreces i que mai s’arribaria a fer servir totalment, com us podeu imaginar, les previsions s’han quedat curtes i les adreces d’internet s’han esgotat, es van esgotar el 31 de gener de 2011 a la IANA que és qui assigna les adreces i es calcula que els registres regionals d’Internet, que rebien les adreces de la IANA tenen reserves fins el 2020, així que estem en el procés de passar a la versió IPv6, que amb una mica de previsió, es va definir el 1996.
IPv6 s’escriu com 8 grups de 4 dígits hexadecimals separats per dos punts (un dígit hexadecimal, base 16, va des de 0 a f), una adreça IPv6 podria ser:
1234:5678:90ab:cdef:1234:5678:90ab:cdef
i ens permet passar de les 2^32 adreces (4 mil milions d’adreces) a 2^128 adreces, o 16^32 adreces (340 sextilions d’adreces, o 340 seguit de 36 zeros) cosa que es considera suficient, de moment :), però si us pica la curiositat, podeu llegir (en PDF) el llibre ‘IPv6 per a Tothom’.
Router o Encaminador
En el diagrama que explicava com funciona el TCP/IP heu vist que apareix moltes vegades la paraula ‘router’, encaminador en català, una part importantíssima de com funciona Internet.
Els encaminadors o routers són dispositius encarregats de dirigir o encaminar els paquets (o postals en la nostra analogia) perquè arribin al seu destí final en funció de les diferents rutes possibles. El router crea una taula amb les rutes preferides, calcula quin camí és el més curt i més ràpid, p.ex. no està saturat, i envia els paquets.
El fabricant més important de routers és Cisco, moltes vegades s’ha dit que Internet no funcionaria sense Cisco.
Router Wi-Fi
El router o encaminador més conegut per tothom és el router wifi que la major part d’operadores ens posa a casa i que connecta la nostra casa amb el servei del nostre proveïdor d’accés (ADSL o fibra bàsicament) i consta d’una o unes antenes per encaminar el tràfic wifi.
El funcionament és exactament igual que els dels routers professionals, la seva feina és encaminar el tràfic d’internet de la nostra casa cap al nostre proveïdor, però li afegeix l’opció d’encaminar el tràfic wifi.
I la pregunta del milió, de nit és millor apagar el router?, doncs si no teniu cap feina a fer amb els vostres ordinadors a la nit, com per exemple fer un backup a un servidor de backups per internet, no voleu gastar energia i esteu conscienciats del consum energètic, apagueu-lo, el minut que li costarà l’endemà tornar a connectar amb el proveïdor, posar-ho tot en marxa i adquirir les adreces d’internet val la pena per l’estalvi energètic que fareu.
Gateway (Default Gateway)
Un gateway o passarel·la és un dispositiu que interconnecta xarxes. A la nostra xarxa casolana el gateway interconnecta la nostra xarxa amb el nostre proveïdor d’accés a Internet, i sempre és el router wifi.
Dins una xarxa, com la de casa, només un dels dispositius actua com a router o encaminador, per això tots els ordinadors o dispositius de casa han de saber quin és el gateway o passarel·la que li ha de solucionar com trobar les rutes o camins de sortida cap a internet.
Fet simple, als dispositius de casa els hi estem dient: mira, qui sap com anar a Internet, qui coneix les rutes, és el gateway amb l’adreça xxx.xxx.xxx.xxx (normalment 192.168.0.1)
Però això de les adreces IP serà el tema d’una altra setmana.
