Barcelona dóna joc.

Diccionari casolà d’informàtica (cap. 2).

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTVla segona part del Diccionari casolà d’informàtica, en versió vídeoàudio i/o text

Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Diccionari casolà d’informàtica (cap 2).

La setmana anterior vaig començar aquest diccionari casolà amb l’explicació de com funcionava i es bellugaven els bits per la xarxa per arribar a tot arreu via els routers o encaminadors.

 Avui explicarem una mica més tot això de les adreces IP i com algú va inventar-se un sistema de noms, el famós DNS.

Què és el DNS?

 El DNS o Domain Name System (Sistema de noms de domini) és l’invent o disseny de Paul Mockapetris i John Postel el 1984 perquè els routers o encaminadors puguin enviar els paquets de dades d’un lloc a un altre.

 Les màquines només saben enviar i rebre dades d’una adreça IP (p.ex. la nostra 81.184.4.60) fins a una adreça IP (p.ex. la de Vilaweb: 54.72.127.129), ja veieu que no és un bon sistema, que no podem pretendre que la gent conegui i recordi les adreces IP, així que es van inventar uns traductors anomenats DNS, i, a més, quan l’adreça IP canvii, els clients mai hauran de saber-ho ni recordar la nova adreça.

 Perquè els DNS són això, traductors d’adreces, de forma que nosaltres al nostre navegador li podem posar vilaweb.cat, en lloc de 54.72.127.129.

 Els DNS funcionen amb una base de dades distribuïda i copiada a molts servidors per tot el món per assegurar el funcionament d’Internet i amb un sistema que permet un creixement il·limitat

Llegeix la resta d’aquest article …

Barcelona dóna joc.

‘Assassin’s Creed’, ‘Far Cry’, ‘Watch Dogs’… Si sou afeccionats als videojocs, segur que us sonen moltíssim aquests noms. Són alguns dels jocs més coneguts i reeixits del catàleg de la multinacional Ubisoft, fundada el 1986 a la Bretanya i que actualment és una referència mundial, amb centres repartits per tot el món, un dels quals a Barcelona: ‘Som trenta estudis a tots els continents, menys l’Antàrtida, i deu mil persones a l’empresa, un 85% o 90% dedicades sols a producció.’ Ho explica Jordi Martín, ‘studio manager’ d’Ubisoft Barcelona, que aprofitant la capitalitat mundial del mòbil de la ciutat s’ha especialitzat sobretot en el sector dels jocs mòbils, amb un fort creixement i una competitivitat enorme entre companyies: ‘Al final del 2014 vaig calcular que hi havia entre cent i dos-cents jocs nous cada dia a les botigues d’apps.’ ‘Barcelona és un dels llocs forts de la indústria, capta el talent local i també molt d’estranger: en traiem el profit, del clima de la ciutat i de l’atracció turística que té’, afegeix Martín, que també ens parla de la complexitat de conceptualitzar la idea inicial d’un joc electrònic (‘cal determinar si d’aquí a dos o tres anys tindrà èxit!’), de les dificultats per a engegar una gran producció (en qüestions de temps, equips implicats, pressupost…) i fins i tot del futur, que ensuma que pot anar cap als rellotges intel·ligents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *