Optimitzar les filtracions.

Diccionari casolà d’informàtica (cap. 4) – Els discs durs.

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTVEls perifèrics al voltant del nostre ordinador, en versió vídeoàudio i/o text

Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Diccionari casolà d’informàtica (4): els discs durs.

Segueixo amb els perifèrics del nostre ordinador, i avui parlaré del disc dur.

Què és un disc dur?

És un sistema de memòria de magatzematge magnètic, inventat per IBM el 1954, que guarda la informació, fins i tot quan es desconnecta (és un medi no volàtil), per contra l’altra memòria, la memòria RAM de l’ordinador quan s’apaga perd el seu contingut.

Abans del disc dur la informació es guardava en targetes perforades, cintes magnètiques i disquettes o floppies, discos flexibles en els quals el capçal magnètic tocava la superfície magnètica del disquette, com a les cintes magnètiques. El disc dur, com el seu nom indica és una o més superfícies dures i uns capçals magnètics que es diuen actuadors que es mouen tots junts en un sol braç cap al lloc del disc a on hi han les dades que ha de llegir (o escriure) sense arribar a tocar mai la superfície del disc.

 Es van començar a comercialitzar el 1956 i van ser comú trobar-los a un ordinador al mercat informàtic a començament dels 60’s. Avui en dia només existeixen tres empreses que fabriquen discs durs: Western Digital, Seagate (40-45% per cada una) i Toshiba amb molt menys quota de mercat.

Llegeix la resta d’aquest article …

Optimitzar les filtracions.

Des de l’aparició de WikiLeaks, l’ús de la xarxa per a filtrar anònimament documents confidencials s’ha consolidat amb tot de plataformes paral·leles. A casa nostra hi ha Xnet, responsable d’exposar als mitjans de comunicació i l’opinió pública molts missatges electrònics comprometedors del president del consell d’administració de Caja Madrid, Miguel Blesa. Mitjançant els anomenats ‘missatges de Blesa’, arribats a Xnet a través d’una bústia a internet, es va destapar per exemple l’escàndol de les targetes opaques d’aquest banc i la trama amb què es va ordir l’enfonsament el rescat públic de Bankia. Al cap d’un any i mig, Xnet ha introduït uns protocols més precisos a la bústia ciutadana (on arriben cada mes una cinquantena de missatges sobre moltíssims temes lligats a la corrupció) i ha decidit de fer públicauna selecció dels missatges de Blesa, perquè qualsevol periodista, investigador, afectat o ciutadà pugui accedir-hi. De la publicació dels correus electrònics (accessibles a VilaWebPúblicoInfoLibreElConfidencial i OpenDemocracyd’Anglaterra), com també de la col·laboració ciutadana, del paper del periodisme i de les dificultats tècniques per a garantir l’anonimat, en parlem amb l’activista Simona Levy.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *