Segueixo amb els perifèrics del nostre ordinador, i avui parlaré del disc dur.

Què és un disc dur?

És un sistema de memòria de magatzematge magnètic, inventat per IBM el 1954, que guarda la informació, fins i tot quan es desconnecta (és un medi no volàtil), per contra l’altra memòria, la memòria RAM de l’ordinador quan s’apaga perd el seu contingut.

Abans del disc dur la informació es guardava en targetes perforades, cintes magnètiques i disquettes o floppies, discos flexibles en els quals el capçal magnètic tocava la superfície magnètica del disquette, com a les cintes magnètiques. El disc dur, com el seu nom indica és una o més superfícies dures i uns capçals magnètics que es diuen actuadors que es mouen tots junts en un sol braç cap al lloc del disc a on hi han les dades que ha de llegir (o escriure) sense arribar a tocar mai la superfície del disc.

 Es van començar a comercialitzar el 1956 i van ser comú trobar-los a un ordinador al mercat informàtic a començament dels 60’s. Avui en dia només existeixen tres empreses que fabriquen discs durs: Western Digital, Seagate (40-45% per cada una) i Toshiba amb molt menys quota de mercat.