Un ordinador català per a escoltar l’univers.

El 3 de desembre passat es va envolar des del centre de l’Agència Espacial Europea (ESA) a Kourou (Guaiana) el satèl·lit Lisa Pathfinder, en el qual han treballat des de fa més de deu anys desenes de científics europeus amb l’objectiu d’analitzar les ones gravitacionals, unes ondulacions de l’espai-temps descrites per Albert Einstein a la Teoria General de la Relativitat i produïdes pels esdeveniments més violents de l’univers, com ara la fusió de forats negres i l’explosió de supernoves. Catalunya ha col·laborat en la missió Lisa Pathfinder amb un grup d’investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Com ara Miquel Nofrarias, que va ser a l’envolament de la sonda fa un mes i mig i que ens explica les característiques generals del projecte i també alguns detalls tècnics i sentimentals. ‘Fins ara tot allò que sabem de l’univers ho hem après a través de la llum: tenim telescopis, antenes de ràdio, satèl·lits que miren raigs X… Tot això és un espectre de les ones electromagnètiques, veiem i entenem l’univers a través seu. El fet de detectar unes altres ones, com les gravitacionals, implicaria utilitzar un sentit diferent, el de l’oïda, per a descobrir i explicar moltes coses més de l’univers’, comenta sobre la missió. Dins el satèl·lit, l’equip català s’ha encarregat entre més coses de crear l’ordinador de bord, infinitament menys potent que un mòbil normal. S’explica: ‘Els grans requeriments de l’espai impliquen que s’hi faci servir normalment tecnologia molt antiga: per a provar i validar la tecnologia que enviaràs a l’espai calen deu anys o quinze. Han passat tests perquè aguantin radiacions i vibracions altíssimes.’ Nofrarias va assistir a l’envolament de la sonda, l’endemà del centenari exacte de la publicació de la Teoria General de la Relativitat d’Einstein. Des d’aleshores l’aparell ha recorregut un milió i mig de quilòmetres (cinc vegades la distància de la Terra a la Lluna) i ara toca despertar l’ordinador i començar els experiments. Hi ha nervis, tensió i també molta emoció i sentiments: ‘Després de deu anys treballant-hi, primer el llançament i ara l’engegada del satèl·lit arribat a lloc és molt emotiu per la part humana. Es podria pensar que són moments molt freds i tecnològics, però les emocions et sobrepassen després de treballar-hi tant de temps.’