La cultura baixa del núvol

De fosforescències i molts més conceptes parlem amb Bernat Puigtobella, el convidat de ‘L’internauta‘ que menys distància ha hagut de recórrer per a enregistrar el programa: deu metres.

El març del 2012 va entrar a la xarxa Nuvol.com, definit com el digital de la cultura. L’editor, Bernat Puigtobella, justifica l’article determinat ‘el’ dient que reflecteix que aleshores hi havia ben poques publicacions electròniques estrictament dedicades a l’àmbit cultural; i defensa el concepte ‘digital’ com la peça clau de la capçalera. Convençut que la cultura catalana ha d’ésser representada a la xarxa i s’hi ha d’adaptar, destaca que el món digital ha permès de donar veu a tot un seguit de continguts i comunitats ja existents (de poesia, cinema, ninotaires, il·lustració, literatura, llengua…) amb més facilitat i menys cost que no pas en format paper. I, en el cas de Núvol, tot plegat tractat amb rigor periodístic: ‘La cultura també té un batec en temps real que s’ha d’explicar en el moment que passa, i amb una revista mensual impresa, per exemple, no es pot fer. No pretenem ser una agenda, tampoc, sinó aportar articles interessants sobre coses que passen a la cultura.’ Una de les virtuts del món digital, afegeix, és la ‘fosforescència’ que dóna saber què llegeix la gent: ‘És com encendre un misto: veus que hi ha un tema o article que de cop desperta molt d’interès i o bé s’apaga al cap de poques hores o bé acaba obrint un debat a la xarxa. La nostra dinàmica és portar el debat de Twitter o Facebook al portal i convidar gent que hi intervé perquè ens en faci un article i elabori amb més de cent quaranta caràcters les seves idees.’