Els sons dels racons de Barcelona

Diccionari casolà d’informàtica – Els perifèrics al voltant del nostre ordinador.

Aquesta setmana, a l’Internauta de Vilaweb i ElPuntAvuiTVEls perifèrics al voltant del nostre ordinador, en versió vídeoàudio i/o text

Teniu un recull de tots els articles a pensalla.cat

Joan Jofra
Tots els diumenges a les 15h a ElPuntAvuiTV

Diccionari casolà d’informàtica (3): els perifèrics al voltant de l’ordinador.

Avui el tema de la secció són els perifèrics. Fa dies que no faig esment del hardware i en informàtica és tan important com el software. Per fer-ho trauré a passejar el dinosaure que porto a dintre, perquè paga la pena de fer-ne una mica d’història.

Fa alguns anys definíem els perifèrics com elements de l’ordinador que es connecten als seus ports mitjançant cables i funcionen o s’hi comuniquen gràcies a drivers o controladors. Però això era abans.

Avui la major part de perifèrics es connecten sense fils a l’ordinador. Això sí, continuen necessitant drivers o controladors per fer la seva feina. Un perifèric fa referència no tant on és físicament, sinó com es comunica amb el bus principal del sistema, o amb paraules més senzilles, tot allò que no sigui la CPU, la memòria RAM i el disc dur és considerat perifèric i es connecta a menys velocitat. De fet, els avenços més importants que s’han produït han estat a millorar la velocitat d’intercanvi de dades entre els perifèrics i l’ordinador. Penseu en els estàndards USB, USB2 i USB3, o bé el firewire o el nou thunderbolt.

Fixeu-vos com han anat millorant les velocitats. L’USB inicial el 1996, versió 1.0 o 1.1 al cap de poc tenia una velocitat de transferència ‘full speed’ de 12 Mbit/s; l’USB2, que va sortir el 2000, ja tenia una velocitat de 480 Mbit/s, ‘només’ quaranta vegades més ràpida que no l’anterior versió 1.1; i l’USB3, presentat l’any 2008 definia una velocitat de 5 GBit/s, o bé 5.000 MBits, més de quatre-centes vegades més de pressa que no la versió inicial, i deu vegades més que no la veloç versió 2.0. La versió actual, presentada el 2013, és l’USB 3.1 a 10 GBit/s o el doble de la versió 3.0.

Llegeix la resta d’aquest article …

Els sons dels racons de Barcelona.

Pere Jou i Aurora Bauzá són músics. Wernfried Lakner i Stefan Kersten, austríac i alemany, són programadors. I Albert Puig és periodista musical i director de la productora No Sonores. D’aquests perfils diferents, però complementaris, en va sorgir una idea que ha anat madurant gràcies a l’ajut de l’Icub iBCNLab: un mapa sonor de racons de Barcelona. En forma d’app basada en la geolocalització, City Soundtrack es troba en fase de prova i posa música a deu espais de la ciutat com són la Sagrada Família, el Macba, la font de Canaletes, el Teatre del Liceu, Santa Maria del Mar, la plaça de Sant Jaume, la Barceloneta… L’aplicació, així, proposa tot un seguit de músiques específicament compostes segons els indrets de la ciutat per on es passa. Músiques o sons que varien amb el moviment del mateix usuari quan es desplaça: depenent del posicionament sona una composició o una altra, es genera un remix o un altre. Amb l’app, explica Jou, es vol oferir la possibilitat de moure’s per una ciutat com Barcelona ampliant de manera sonora i singular la informació visual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *